‘Aprendre de les derrotes’, per Tolo Ramón

S.D. Alcorcón - RCD Mallorca 1-0

El Mallorca va perdre els tres punts en disputa a un partit travat i amb canvis obligats damunt l’alienació. Estava més que anunciat un partit de màxima dificultat, davant el rival més rocós dels presentats fins ara i la baixa a l’eix de Raíllo.

La S.D. Alcorcón és un equip consolidat a la Segona Divisió. Guix, disciplina i poques llibertats tàctiques l’han convertit amb un adversari molt complicat. Toribio més Dorca pronosticaven agressivitat a la zona de mitjos i aquí va començar una primera part amb veritables problemes a la pressió. Els mallorquins varen estar massa llargs, dessincronitzats i donant massa espais entre línies.

El joc de la dupla d’atac va tenir problemes de verticalitat i les arribades varen tenir més fosca que llum. Defensivament la banda dreta va tornar a tenir excessius problemes de contenció. La conseqüència és grupal i no individual però s’ha de corregir d’aquí el futur imminent. El proper rival té pólvora a aquesta posició i s’haurà de tancar.

Vicente Moreno intentà donar la volta a la tendència del partit. Els canvis varen donar més intensitat i profunditat. L’equip va estar més junt i es va millorar en alguna cosa amb l’estructura defensiva. Però no de forma suficient.

Així i tot, el partit va tenir un punt de curiositat important. Els mallorquins, fent un partit discret, gaudiren de tres ocasions francament bones. Fran Gámez al pal, Abdon Prats amb un xut de col·locació i Carlos Castro en una posició molt franca i centrada dins l’àrea hagueren pogut trobar el gol. No va ser així i es va pagar en derrota.

Caure no ha de servir per treure els nervis en cap cas. Saber encaixar derrotes amb esperit constructiu serà fonamental. Això és una carrera de llarga distància i la bandera de la tranquil·litat és obligatòria.