El Mallorca va perdre els tres punts en disputa a un partit travat i amb canvis obligats damunt l’alienació. Estava més que anunciat un partit de màxima dificultat, davant el rival més rocós dels presentats fins ara i la baixa a l’eix de Raíllo.
La S.D. Alcorcón és un equip consolidat a la Segona Divisió. Guix, disciplina i poques llibertats tàctiques l’han convertit amb un adversari molt complicat. Toribio més Dorca pronosticaven agressivitat a la zona de mitjos i aquí va començar una primera part amb veritables problemes a la pressió. Els mallorquins varen estar massa llargs, dessincronitzats i donant massa espais entre línies.
El joc de la dupla d’atac va tenir problemes de verticalitat i les arribades varen tenir més fosca que llum. Defensivament la banda dreta va tornar a tenir excessius problemes de contenció. La conseqüència és grupal i no individual però s’ha de corregir d’aquí el futur imminent. El proper rival té pólvora a aquesta posició i s’haurà de tancar.
Vicente Moreno intentà donar la volta a la tendència del partit. Els canvis varen donar més intensitat i profunditat. L’equip va estar més junt i es va millorar en alguna cosa amb l’estructura defensiva. Però no de forma suficient.
Així i tot, el partit va tenir un punt de curiositat important. Els mallorquins, fent un partit discret, gaudiren de tres ocasions francament bones. FranGámez al pal, Abdon Prats amb un xut de col·locació i Carlos Castro en una posició molt franca i centrada dins l’àrea hagueren pogut trobar el gol. No va ser així i es va pagar en derrota.
Caure no ha de servir per treure els nervis en cap cas. Saber encaixar derrotes amb esperit constructiu serà fonamental. Això és una carrera de llarga distància i la bandera de la tranquil·litat és obligatòria.
Unes 200 persones s’han concentrat a les portes del centre, as Pil·larí, a Palma, i s'hi ha llegit un manifest: "Aquí t'esperam, amb els braços oberts"