Sabíeu per què la neu és blanca? Vos heu fixat mai que quan neva hi ha més silenci? O que la neu fresca és la superfície que més radiació solar reflecteix? Parlem-ne.
Comencem amb el seu color. Qui més qui manco qualque pic ha vist nevar. Per ventura hem vist, fins i tot, més d’un tipus de neu (neu de pedaç, neu de granet,etc.), però la característica que sens dubte transforma el paisatge i que més impacte té a nivell visual és el seu color. Idò bé, per començar, hem d’entendre que la neu conté molt d’aire al seu interior (no és un glaçó, que no conté aire i que, per tant, és transparent). Però, per què el fet que hi hagi aire la fa blanca? Senzill. La llum que hi incideix és absorbida per aquestes bombolletes d’aire i després és emesa en totes direccions. Aquesta llum emesa conté els 7 colors de l’Arc de Sant Martí, però què passa? Que l’ull humà no els pot distingir, percep la llum mesclada i, per tant, blanca. Veure la neu blanca és, idò, un fenomen òptic més.
Anem ara més enllà. Els que hagueu tengut la sort de veure qualque gran nevada en viu, tal vegada haureu reparat en la diferència de renou que sentim amb comparació a quan no neva. Això també té la seva explicació, i aquesta resideix en la seva morfologia. Una flòbia de neu, normalment, és molt porosa (sobretot la neu de pedaç), és a dir, hi ha molts petits foradets on s’amaga l’aire. Per aquesta mateixa raó que comentàvem abans, aquesta flòbia en el seu recorregut no tant vertical ni ràpid com una gota d’aigua de pluja, va atrapant minúscules partícules que floten a l’aire, un fet que redueix el renou ambiental. A més, un pic que es forma la coberta nivosa al terra, segueix absorbint el so. Per això, ja sabeu, si teniu veïnats irrespectuosos, quan nevi serà més bo de dur 😉
I per últim, vull remarcar també la gran importància que té aquesta coberta nivosa sobre el canvi climàtic. M’explic: la neu reflecteix molt bé la llum solar (si és fresca en reflecteix més d’un 90%), per la qual cosa evita que aquell territori en concret s’encalenteixi com sí que ho faria si, en comptes d’haver-hi neu, imaginem-nos, hi hagués una esplanada d’asfalt ben fosc. El problema és evident: si els pols es fonen i tenim manco superfície nevada i/o congelada, hi ha manco reflexió i, per tant, la temperatura puja i la neu dels voltants es pot fondre més fàcilment, com un peix que es mossega la cua.
En definitiva, que la neu és molt agradable, visualment és preciosa, però, sobretot, és una aliada en la lluita contra el canvi climàtic.
Que segueixi nevant.
Foto: Jesús García, 3 de febrer
