economia

Armengol: “Comença el major cicle inversor i transformador de la història de les Illes Balears”

Es destinaran 4.640 milions d'euros dels Fons Next Gen europeus a 91 projectes que crearan 71 mil llocs de feina a l'arxipèlag


El Pla d’Inversions Estratègiques 2030 destinarà 4.640 milions d’euros dels Fons Europeus de Recuperació a 91 projectes. “Comença el major cicle inversor i transformador de la història de les Illes Balears”, ha dit Francina Armengol a la presentació del Pla amb l’assistència de representants del món econòmic i social de l’arxipèlag.

91 projectes que segons el Govern permetran la creació de 71 mil nous llocs de feina en sectors emergents per diversificar l’economia. 8.850 són llocs de feina a la indústria i 2.700 relacionats amb la investigació. Els 4.640 milions dels Fons Next Generation equivalen al 16,4% del PIB balear. Es preveu que aquestes inversions augmentaran un 0,7% addicional el creixement del PIB balear cada any perquè per cada euro invertit hi haurà un efecte multiplicador d’un euro i mig. Per tant, els 4.640 milions d’euros és transformaran amb un impacte directe, indirecte i induït en 6.900 milions, segons el Gover.

La majoria dels doblers s’obtindran dels Fons Next Generation de la UE mitjançant el Pla Estatal de Recuperació, Transformació i Resiliència. També es planteja un sistema de finançament amb diverses fonts tant del sector públic com privat per garantir totes les inversions pactades.

El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha destacat que 1.120 milions d’euros es destinaran a mobilitat sostenible mentre que el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, ha dit que 685 milions seran per cicle de l’aigua. D’altra banda, el conseller de Fons Europeus, Miquel Company, ha destacat que 492 milions aniran a projectes d’investigació i emprenedoria. La resta de doblers es distribueixen de la següent manera: Model turístic i circularitat, 460 milions; Resiliència del sistema sanitari i nou model d’atenció a la cronicitat i la dependència 440 milions; Educació, formació a les noves competències i polítiques d’ocupació 285 milions; Energies renovables i canvi climàtic 253 milions; Economia Blava pel Mediterrani 182 milions; Hidrogen verd, energia del futur 164 milions; Habitatge i recuperació urbana 162 milions; Marketplace IB i digitalització del teixit productiu 158 milions i Balears MedTech 139 milions.

El Consell de Govern aprovarà dilluns el pla després de la ratificació per part de les institucions, els agents socials, els partits i la societat civil dins el Pacte de Reactivació.

El Pla es divideix en 4 grans eixos i 12 estratègies de transformació. És només un punt de partida perquè s’anirà ampliant al llarg dels anys.

Els eixos són:

-Diversificació Econòmica

Aquí trobam l’estratègia “Creixement Intel·ligent i ecosistemes d’Innovació” que inclou el districte d’innovació Nou Llevant o la creació d’un centre BIT a Eivissa. També hi té cabuda el projecte Menorlac: la valorització de tots els productes i subproductes obtinguts de la producció de llet de vaca. “Economia Blava per a la Mediterrània” també servirà per desenvolupar aquest eix. L’economia blava pretén ser un estímul per modernitzar els sectors econòmics relacionats amb la mar, millorar els ecosistemes costaners i marins, conservar la biodiversitat i generar ocupació i cohesió social, i inclou projectes com el pol marí o la descarbonització de la connexió marítima entre Eivissa i Formentera. També s’inclou el projecte “Hub audiovisual” per desenvolupar la indústria de continguts audiovisuals i digitals, un dels sectors amb més recorregut i possibilitats de creixement, que pot contribuir a la diversificació econòmica i a la desestacionalització de l’activitat.

-Sostenibilitat

“Hidrogen verd, energia de futur “permetrà la transformació de la planta cimentera de Lloseta, la reconversió del Murterar. “Energies renovables i canvi climàtic” fomentarà l’autoconsum, elaboració de plans d’adaptació al canvi climàtic, i l’estratègia de descarbonització Menorca 2030. També hi pertanyen “Projectes circulars innovadors, el Cicle de l’Aigua “ que inclou la dessaladora i la depuradora de Palma així com projectes de modernització de sistemes de regadiu amb aigües regenerades. “Mobilitat sostenible i descarbonitzada” representa projectes com el Menorca Green Island que convertirà l’illa en la primera d’Europa amb mobilitat netament elèctrica. Aquesta darrera permet projectes com el tramvia de Palma, però també la compra de vehicles elèctrics per a la flota del Consell Insular i de minibusos-llançadora a Formentera.

-Competitivitat

Marketplace IB” i “Digitalització del sector productiu” inclouen iniciatives d’optimització del transport urbà de mercaderies, l’impuls a la xarxa 5G i 6G i suport a la digitalització de les PIME. “Model turístic i circularitat” es fonamenta amb programes de modernització i reconversió de les zones turístiques madures, la creació d’un hub internacional d’innovació turística i projectes de millora de la gestió de residus. Finalment, “Balears MedTech es tracta d’una aliança estratègica entre centres de recerca, UIB, ParcBit i empreses per generar un pol d’innovació en biomedicina i salut digital, amb la corresponent creació de llocs de feina qualificats amb futur i projectes com el Health Living Lab de Son Espases o la creació d’un centre tecnològic d’intel·ligència artificial.

-Cohesió Social

Educació i formació per a noves competències” inclou l’impuls a la formació dual, nous centres integrals d’FP i potenciar el 0-3 anys. “Habitatge i rehabilitació urbana” donarà impuls a la sostenibilitat en l’HPO o regeneració de barris. L’estratègia “Resiliència sistema sanitari, atenció a cronicitat i dependència” inclou projectes com el de Son Dureta, Verge del Toro o el parc sanitari Bons Aires i la creació de 400 places de residències i centres de dia.

 

 

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

El Consell de Menorca cerca propietaris d’habitatges buits per a sumar-los al seu programa de lloguer ètic

El termini per adherir-s'hi i demanar els ajuts que promou l'administració insular acaba el dos de novembre

Cala Millor acull durant tot el mes d’octubre una mostra d’art contemporani que també es pot veure a hotels

Una aposta per acostar l'art a Cala Millor, però també per a enfortir el final de temporada.

La Triatló Challenge omple els carrers de Peguera de turistes

Si els hotels han pogut allargar una temporada amb alts i baixos, la restauració ha perllongat un estiu i tardor que ha anat prou bé. Les tendes també coneixen la...

El parc fotovoltaic de Lloseta entrarà en servei pel desembre

Proveirà d'energia la futura planta d'hidrogen que s'ubicarà devora la planta de Cemex