Segon dia de protestes al CEIP Son Pisà
Només el 38% dels alumnes han anat aquest divendres a classe. Asseguren que no aturaran fins que Miquel Rodán deixi l’escola
El 13 i el 14 de juny: els dies en què el sol surt més prest
Jaume Fornés, Cala Saona
352A mitjan mes de juny, a tan sols una setmana del solstici d’estiu, els dies són llargs i la insolació total s’atraca ja a les 15 hores.
El dia del solstici d’estiu és el més llarg de l’any, però, curiosament, no és el dia en què el sol surt més prest i es pon més tard. A la nostra latitud els dies en què surt més prest ocorren precisament a mitjan mes de juny, en la setmana prèvia al solstici.
Demà diumenge 13 i dilluns 14 són els dies de la sortida més matinera. El sol aguaitarà per damunt l’horitzó a les 06.13 h a Maó; a les 06.21 h a Palma i a les 06.28 h a Eivissa i a Sant Francesc Xavier. Per contra, el dia del solstici ho farà entorn d’un minut més tard.
Una curiositat que té una explicació astronòmica. Si l’eix de la Terra fos vertical i l’òrbita entorn del sol un cercle perfecte, el sol a migdia assoliria sempre la mateixa altura al cel, sortiria i s’amagaria sempre a la mateixa hora i no hi hauria estacions. Però la realitat és diferent: la Terra gira sobre un eix tombat 23,5º i l’òrbita és el·líptica. La inclinació de l’eix condiciona la insolació, és a dir, la durada dels dies i, en conseqüència, l’horari de les sortides i postes de sol. L’òrbita el·líptica allunya la Terra del Sol entorn del solstici d’estiu i, en virtut de la segona Llei de Kepler, el planeta redueix la seva velocitat orbital. En conseqüència, l’estiu de l’hemisferi Nord dura uns dies més que l’hivern i els dies, més de 24 hores. La combinació d’aquests factors evita que la sortida més primerenca i la posta més tardana coincideixin amb el dia del solstici.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Només el 38% dels alumnes han anat aquest divendres a classe. Asseguren que no aturaran fins que Miquel Rodán deixi l’escola
El 21 de juny arrenca l'àmplia exposició col·lectiva organitzada per Rashid Johnson, 'Directionless'