X

Aterrar a Mallorca fugint de la mort

Xochilt Bolaños i la seva família van fugir d'El Salvador, on estaven amenaçats de mort

20/06/2023

Aterrar a Mallorca fugint de la mort

12

Xochilt Bolaños és refugiada. El 2018 va haver de fugir del seu país, El Salvador, amb els seus pares i el seu germà. El seu pare, agent de policia, estava amenaçat de mort pels grups violents que havien arribat al govern. La situació era molt perillosa per a tota la família.

Van prendre la decisió de partir d’un dia per l’altre. Van deixar ca seva i es van amagar mentre ajuntaven els doblers suficients per comprar bitllets d’avió cap a un lloc on no els conegués ningú. 15 dies després, just després que ella es graduàs en batxiller, volaven cap a Mallorca. No coneixien l’illa, però havien llegit per internet que aquí hi trobarien la Creu Roja, que els podria ajudar.

“El meu pare ens va dir: ‘No sabem què passarà, si ens tocarà dormir al carrer… però estarem junts'”, recorda amb un somriure. És una jove enèrgica i que no perd l’humor. Això li ha permès afrontar aquests anys complicadíssims amb força i confiança.

“Vam arribar a Mallorca amb una maleta petita on hi dúiem tota la nostra vida. Vam agafar un bus, vam anar a la Creu Roja i els vam dir que veníem fugint del nostre país“.

Tenien pocs doblers per sobreviure, just per allotjar-se durant un mes pel seu compte. El mes següent la Creu Roja els va allotjar en un centre d’acollida per a famílies mentre començaven tots els tràmits per concedir-los l’asil.

“Estant en un centre d’acollida et venen molts pensaments i molta tristesa de saber que ho has deixat tot. Algunes persones entren en depressió, d’altres ho sabem dur. Però és difícil perquè no pots fer feina”.

Agraeix a la Creu Roja tots els tallers i la formació que els van donar durant aquells mesos, però recorda com de dur era no disposar ni d’un euro per comprar res.

Constantment els cridaven per fer tràmits, parlar amb advocats, policia… Fins que, passat un any i mig, els van concedir l’asil. Només ho aconsegueixen el 16% dels que ho sol·liciten. “Va ser molt emocionant, el millor que ens podia passar, perquè se’ns presentaven noves oportunitats de feina, d’estudiar…”

Ara, tant ella com els seus pares fan feina, mentre que el seu germà continua estudiant. Confessa que la vida continua essent complicada i que pateixen sovint el racisme de part de la societat, però, amb un gran somriure, conclou que “tothom se’n pot sortir“.

Dia 20 de juny se celebra el Dia Mundial de les Persones Refugiades.

20/06/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT