Palma acull aquest diumenge la tercera manifestació contra la saturació turística
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
L'oficina d'asil està col·lapsada i el 90% de les sol·licituds són denegades, assegura la Creu Roja
Imatge d'arxiu. /EFE
168Augmenta un 30% l’acollida de refugiats a les Balears el 2019 en comparació a l’any 2018. De gener a octubre, han passat pels albergs de la Platja de Palma i Son Rapinya un total de 205 persones. La nacionalitat majoritària dels refugiats és la veneçolana. 45 persones han vengut enguany d’aquest país fugint del clima de violència i inseguretat.
A les Illes hi ha dos albergs que acullen refugiats. El de Platja de Palma va obrir les portes el 2016 i des de llavors ha atès 358 persones. Al juliol de l’any passat, l’alberg de Son Rapinya va entrar en funcionament i des de llavors hi ha acollit 80 persones. Durant aquests anys, 131 persones de Veneçuela han passat pels dos albergs. La segona nacionalitat dels refugiats és la colombiana amb un total de 88 persones. El motiu d’arribada dels colombians és el sistema fràgil del país que no protegeix les víctimes dels grups guerrillers, explica a IB3 Ràdio Ruth Vázquez, advocada de la Creu Roja.
La principal trava que es troben les persones que demanen la condició de refugiat és el llarg temps d’espera per obtenir aquesta protecció, ja que l’oficina d’asil està col·lapsada. A més, segons l’advocada de la Creu Roja, el 90% de les sol·licituds són denegades. Tot i això, Vázquez afirma que darrerament els criteris s’han flexibilitzat.
La Creu Roja atén els refugiats a l’hora de demanar l’asil humanitari. A més, fa teràpia psicològica als nouvinguts que sovint arriben afectats pels traumes viscuts. Aquesta organització humanitària també ajuda els refugiats amb diferents programes: els ofereix atenció alimentària, ajudes pel lloguer, també atorguen subvencions per pagar-los el dentista i l’oculista.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
L'atestat exposa que els primers enfrontaments es varen produir en la part final de manifestació
El geògraf de la UIB creu que les polítiques actuals de contenció turística poden acabar beneficiant el negoci turístic, sense resoldre els problemes de la ciutadania