Si les comparam amb les morts a la carretera, la diferència és molt notòria, i més si tenim en compte que passam el doble de temps a la carretera que al medi aquàtic: 55 morts en el medi aquàtic i 32 per trànsit
196
Males dades pel que fa a les morts al medi aquàtic, és a dir: a la mar i a la piscina. L’any passat moriren 55 persones a les nostres illes, 46 a les platges i 9 a les piscines. Una dada molt per damunt de les xifres d’altres anys. Mirau: el 2015 eren 30, però aquesta xifra ha anat pujant, excepte el 2019 i el 2020, el famós any de la pandèmia.

Però no és l’única dada que crida l’atenció: si comparam les morts a la carretera o al medi aquàtic, la diferència és molt notòria. I més si tenim en compte que passam el doble de temps a la carretera que al medi aquàtic. Són, recordem 55 en el medi aquàtic i 32 morts per trànsit. Una part molt important d’aquestes morts en el medi aquàtic són per efecte meteorològics, sobretot per temporals marítims.
Així ho ha explicat, el meteoròleg d’IB3 Miquel Salamanca: “Els temporals marítims són una de les principals àrees de risc, molt més que altres fenòmens com pugin ser les inundacions. Contràriament, no té una percepció social de risc quan realment és el que més mata. Bàsicament, parlam d’imprudències de nedar o tirar-se a la mar quan no és aconsellable i l’altra són quan s’acosten per fer una fotografia amb temporals, pescadors…”.
Uns accidents que solen passar desapercebuts, però que són molt perillosos. Majoritàriament, són imprudències comeses per turistes que no ho consideren una situació de risc.
Els socorristes de Balears denuncien la falta de personal qualificat
Disculpau, els comentaris es troben tancats
És la de José Enrich, el caixer casat. Un domicili que, durant els pròxims dos anys, es convertirà en una de les localitzacions més simbòliques de la festa
El dispositiu, amb més d'un centenar d'agents de la Policia Nacional i la policia local de Palma, ha permès intervenir diverses substàncies estupefaents, doblers en efectiu i esbucar set punts de venda