A les Balears el sector nàutic no atura de créixer. Només l’any passat es matricularen a les Illes quasi 1.200 embarcacions i asseguren que el 90% es queden a les nostres aigües. En els primers tres mesos d’enguany ja n’han matriculades 138. Un 35% més que l’any passat. El sector n’està molt satisfet però assegura que ara el problema seran els amarraments.
En 5 anys, les matriculacions de barques han augmentat quasi un 60% a les Balears. Si l’any 2013 s’hi matricularen 482 embarcacions, al 2018 ho feren 1.118.
Però, com més barques hi ha, més amarradors es necessiten. De 43 ports que té el Govern, 21 tenen llista d’espera. En total més de 4.600 persones el tenen sol·licitat. N’hi ha, com a la Colònia de Sant Jordi i Andratx, que n’esperen un des de l’any 89, fa 20 anys. De fet, la Colònia es troba en quarta posició, amb 496 persones que esperen un amarrament. Davant, Sóller amb 514, Sant Antoni de Portmany amb 534 i al capdavant de la llista, Pollença amb 545.
La Direcció General de Ports assegura que aquests darrers 4 anys, 500 amarradors han passat de ser de trànsit a ser amarradors de base. I que per cobrir totes les sol·licituds s’haurien de construir el doble de ports dels que tenim ara. Una opció que ni es plantegen. El que sí que coneixerem aviat és el nou Pla General de Ports que preveu alternatives com la utilització de rampes, un sistema per compartir embarcació i la creació de noves marines seques amb col·laboració dels Ajuntaments.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular