El grup d'interès menorquí ha fet part de la jornada reivindicativa estatal del Moviment off
Membres del grup menorquí Aules Lliures de Pantalles davant la taula informativa aquest dissabte al al pla de Baixamar del port de Maó
25Maó és una de la desena de ciutats espanyoles on aquest set de juny i de la mà de les mares, pares, professors i professionals sanitaris del col·lectiu Aules Lliures de Pantalles, s’ha instal·lat una taula informativa per informar —i reivindicar— el dret a la desconnexió digital dels menors d’edat. Són una vintena d’entitats, entre les quals la Societat Espanyola de Pediatria, que agrupades en la plataforma Moviment OFF reclamen —entre altres mesures— la prohibició de l’accés dels menors tant a les xarxes socials —que legalment ja és efectiva pels menors de catorze anys— com als telèfons intel·ligents mateixos. Igualment, la retirada dels dispositius digitals de les aules més enllà del cicle d’infantil i primària.
“Amb tota l’evidència que, d’una banda, s’afecta negativament la salut dels menors i, de l’altra, tampoc no es contribueix a millorar l’educació escolar —de fet, d’acord amb les dades de què disposam, més aviat contribueix a empitjorar-la—, la resposta ha de ser molt més rotunda i som aquí per accelerar aquesta presa de consciència i cridar les autoritats autonòmiques i estatals que adoptin mesures urgents i contundents”, exposa l’impulsor del Moviment Off, Diego Hidalgo.
“Sembla que les autoritats volen fer veure que fan coses, però la veritat és que mesures valentes no s’estan implantant. De la mateixa manera que un menor no pot comprar alcohol o tabac, reivindicam la regularització del mòbil en aquest nivell”, afegeix Pablo Millas, membre de la comissió sobre l’ús del Mòbil d’Aules Lliures de Pantalles.
El curs que ve, ni als centres públics ni als privats de les Balears, es podrà fer ús del mòbil dins els centres educatius, tret per raons acadèmiques al segon cicle. És una decisió autonòmica en la línia d’altres comunitats que Hidalgo aplaudeix, però veu incompleta: “Treure els Chromebooks i dispositius digitals, especialment els individuals, de l’educació primària ja és un pas positiu. Però a secundària, hem de tenir en compte que es correspon amb l’edat dels alumnes en què veiem desenvolupar-se les depressions, l’ús compulsiu de les xarxes socials i l’accés a la pornografia”.
La Societat Espanyola de Pediatria prescriu no exposar els infants a pantalles digitals fins als sis anys i estableix una forta i lògica connexió entre el temps que els pares hi passen davant i el que ho fan els seus fills. Corrobora, a més, que l’ús excessiu perjudica àrees com el son, el risc cardiovascular, el volum cerebral i l’alimentació, entre d’altres. A escala estatal, s’ha posat en marxa fa poques setmanes la tramitació de la llei de protecció als menors en l’entorn digital que entre les línies mestres inclou el control parental i l’etiquetatge.
El policia i mediador escolar, Silvestre del Río, membre de l’associació Educando Proteges, creu, però, que continua havent-hi mancances: “Crec que res no funcionarà, cap legislació sobre l’accés a internet funcionarà, fins que no s’estableixi una identificació digital; fins que no ens hàgim d’identificar davant el telèfon intel·ligent, el portàtil, a través de l’iris ocular o l’empremta dactilar… Realment, fins que a internet t’hagis d’identificar, no canviarà res”.
L’ús descontrolat de les pantalles no només causa problemes de desenvolupament cognitiu i problemes de salut com mal de cap o dificultat per dormir, sinó que també té relació amb l’increment de conductes delictives com el ciberassetjament. De fet, ja fa anys que la Fiscalia de les Balears adverteix que el 34% dels adolescents presenten un ús problemàtic d’internet i les xarxes socials. Del Rio, segons la seva experiència, parla més d’un abús en l’ús que d’una dependència.