6.500 persones a les Balears estan diagnosticades de trastorn de l’espectre autista. El gruix, 5.200, són menors de vint anys. És una condició infradiagnosticada en la població adulta, sobretot entre les dones. Coincidint amb el Dia Mundial de Conscienciació de l’Autisme, parlam amb una d’aquestes persones adultes, de la coneguda com a “generació perduda”.
És l’eivissenc Andreu Coll, que té seixanta-un anys i l’han diagnosticat fa poc. “Sempre m’he sentit una mica peculiar, diferent, el raret”. El que té no és una malaltia. “No hi ha res a curar”, explica la psicòloga Sara Mesa. És una condició, una neurodivergència que el fa ser diferent de la majoria.
Durant la vida ha hagut de cercar estratègies, com diu ell, “per semblar normal”, fet que li ha suposat un gran esforç i desgast mental i que ha desembocat en diagnòstics de depressió i ansietat.
Moltes persones amb autisme sense diagnosticar, com n’Andreu, fan anys de teràpies sense acabar d’encertar la tecla. I quan els arriba el diagnòstic de trastorn de l’espectre autista, sol ser un alleujament. A l’entorn mèdic especialitzat parlen d’aquests adults com la “generació perduda”. Molts d’ells s’adonen que tenen aquest trastorn quan en fan el diagnòstic als seus fills i s’hi veuen identificats.
Educació es reunirà en les pròximes setmanes amb un grup d'experts i representants de la comunitat educativa per crear un nou decret que definirà com s'aplica aquesta mesura