Illes Balears
La censura no ho va permetre fins després de la mort de Franco
30/04/2018
15
El 30 d’abril del 1976, 42 anys després de la seva estrena, i després de la mort del dictador Franco, arribava a les sales espanyoles la millor pel·lícula de Charles Chaplin, la crítica més aguda, valenta i sentida contra els totalitarismes: ‘El gran dictador’. Ho vols escoltar?
La pel·lícula, el major èxit comercial de Chaplin, s’havia estrenat a nord-Amèrica, al Regne Unit i a Mèxic abans de la rendició d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A França es va poder veure el 1945, a Itàlia, un any més tard (després de la mort de Mussolini). A Espanya també es va esperar que es morís el dictador. Però aquí, ja ho sabem, la cosa va durar més i la censura no va cedir fins al 30 de maig del 1976. I és que Chaplin va fer diana amb El Gran Dictador. Va transformar la indignació i la ràbia en gestos i escenes: la bolla del món com a globus de jugueta, la munició de canó que no dispara, el barber que afaita al so de la dansa hongaresa… Chaplin havia estat, fins aleshores, Charlot i hi ha molt de cinema mut clàssic en aquesta pel·lícula, però, són tantes les coses que vol dir, que, per primera vegada, ha de mester la paraula. I quines paraules! Se’n fot de tot sense por, transformava en personatges absurds Hitler i Mussolini, i fer-ho tenia molt de valor si pensam que va començar a escriure el guió el 1938 i va concloure el muntatge quan les tropes alemanyes entraven a París. Conscient de la bomba que tenia entre les mans, durant bona part de la feina va amagar el títol original amb el nom de ‘Producció número 6’.
Hem de suposar, encara que no hi ha constància, que als dictadors no els va fer gaire gràcia la sàtira. Però no varen ser els únics disgustats. Als Estats Units, els diaris del magnat William Randolph Hearts, l’ataquen amb tota la seva força. Creuen que, darrere de l’atac als totalitarismes, Chaplin amaga una lloança al comunisme gens dissimulada. I l’anticomunisme que governa Hollywood no li perdonarà el seu missatge. Al poder, ja ho sabeu, no li agraden les crítiques. Se’l qualifica de propagandista contrari als interessos nord-americans i el 1952 se li prohibeix tornar al país, on havia viscut 40 anys. Només hi tornà 20 anys més tard quan, de nou, una acadèmia avergonyida li donaria l’Oscar honorífic a la seva carrera, l’únic que rebria mai. Chaplin, emocionat, es limitaria a donar les gràcies en un auditori posat dempeus.
Escarrufa encara ara escoltar el final de la pel·lícula, el discurs del dictador que no ho és, de l’home del carrer disfressat de Hitler, els quatre minuts i mig de crida a favor de la democràcia, les llibertats i la germandat dels pobles mirant a càmera. Un crit contra l’avarícia i l’odi que aquí trigàrem 42 anys a poder escoltar i que, malauradament, és encara del tot vigent.
30/04/2018
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
