En directe

A la carta

informatius ràdio

MATÍ

IB3 Noticies

política

Mig any després, les Balears ja tenen els pressuposts de 2025, els segons del Govern de Prohens i pactats amb Vox

L'oposició d'esquerres titlla els comptes d'"ideològics", l'aprovació dels quals “celebren especuladors i rendistes” i que no resolen el problema d'habitatge

09/07/2025

Mig any després, les Balears ja tenen els pressuposts de 2025, els segons del Govern de Prohens i pactats amb Vox

Fotos: ISAAC BUJ/EUROPA PRESS - CAIB

Redacció

@IB3noticies

339

El Govern de Marga Prohens ha aconseguit, sis mesos després del que es preveia, aprovar aquest dimecres en el Parlament els pressupostos generals autonòmics per a l’exercici d’enguany gràcies al suport de Vox, amb el qual ha aconseguit un acord polític més ampli que el PP confia perllongar fins a acabar la legislatura. “Estic molt contenta”, ha dit breument la cap de l’Executiu en sortir de l’hemicicle i ha afirmat, davant els mitjans, que “són els pressuposts que mereixen i necessiten les Balears”.

Els pressupostos de 2025, als quals s’han oposat els grups d’esquerres, ascendeixen a 7.469,1 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de 148,4 milions (2%) respecte a l’exercici anterior. El Govern ha destacat que es tracta dels pressuposts més socials de la història de la comunitat, amb un augment en aquestes àrees de 216 milions.

L’oposició d’esquerres titlla els comptes d'”ideològics”, l’aprovació dels quals “celebren especuladors i rendistes” i que no resolen el problema d’habitatge.

El PP governa en solitari sense majoria parlamentària des de 2023 i, després de la ruptura amb Vox de l’acord programàtic que va permetre la investidura de Prohens com a presidenta, els populars negocien puntualment les seves iniciatives legislatives amb els diputats d’extrema dreta.

Després d’uns mesos de desacords, Vox ha aconseguit incloure en l’agenda política del Govern bona part de les seves prioritats: dedicar 21 milions d’euros per garantir la vehicularitat del castellà a l’educació pública, rebaixar els requisits del català en la funció pública, finançar més proves als migrants que arriben a les illes per certificar que són menors i derogar la llei de memòria democràtica.