Illes Balears
El conjunt d'habitants de les Illes ha crescut un 0,3% en un any; és a dir, 3.246 persones més
21/04/2022
Gent al carrer/ IMATGE D'ARXIU
16El padró de Balears a 1 de gener d’enguany es va situar en 1.176.254 habitants, un 0,3% més (3.246 residents més) respecte a la mateixa data de 2021, segons dades de l’INE difosos aquest dijous. Si miram el padró de fa 20 anys veim com el 2002 hi havia 916.968 empadronats. D’aquesta manera tenim 259.286 persones més que fa vint anys.
Pel que fa als ciutadans estrangers residents, a Balears viuen en l’actualitat 221.653, un 0,6% més, que l’any passat. Es tracta de 1.356 residents estrangers més que el gener de 2021. Els estrangers residents representen el 18,8% del total de la població balear. El que suposa un increment de vuit punts percentuals respecte al 2002 on els estrangers representaven un 10% de la població. Actualment, Balears és la comunitat autònoma on resideixen més estrangers. De fet, dels 40.000 estrangers residents que va perdre l’arxipèlag entre el 2010 i el 2017 ja se n’ha recuperat 20.000 elevant la xifra a 220.000. Així i tot, encara hi ha 20.000 estrangers residents menys que fa una dècada.
Si ens fixam en les sis nacionalitats més presents a les Illes, el 2021 hi havia 29.063 marroquins, 21.326 italians, anglesos 17.953, 18.222 alemanys (davalla respecte al 2020), colombians 13.731, i 12.122 romanesos (davalla respecte al 2020).
En l’últim any, la població empadronada ha augmentat en nou comunitats autònomes i ha disminuït en vuit. Els majors augments s’han produït a la Comunitat Valenciana amb 32.701 persones més, a Andalusia (21.748 més) i Catalunya (19.940 més). Per part seva, els principals descensos en termes absoluts entre l’1 de gener de 2021 i l’1 de gener de 2022 de la població empadronada s’han produït a Castella i Lleó (13.075 persones menys), al Principat d’Astúries (7.293 menys), la Comunitat de Madrid (6.795 menys) i el País Basc (6.792 menys).
21/04/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
