Palma acull aquest diumenge la tercera manifestació contra la saturació turística
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
Som la sisena comunitat amb major afluència de residents estrangers i la segona on varen acudir més espanyols d'altres comunitats
Europapress
204La població de Balears va augmentar un 0,87% la primera meitat de 2019, el major creixement relatiu de totes les comunitats autònomes per davant de Madrid (0,66%) i Canàries (0,61%) i molt per damunt de la mitjana espanyola (0,35%). L’1 de juliol de l’any passat residien a les Illes 1.198.576 persones, 10.157 més que l’1 de gener, segons les dades fetes públiques aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Aquest creixement es basa en l’assentament a l’arxipèlag de 9.015 ciutadans d’altres països, l’arribada de 1.142 espanyols d’altres regions i un increment vegetatiu de la població de 219 persones.
En termes absoluts, Balears és la sisena comunitat amb major afluència de residents estrangers al primer semestre de l’any passat, i la segona on varen acudir més espanyols d’altres comunitats.
En el conjunt d’Espanya, la població resident va augmentar en 163.336 persones al primer semestre de 2019, la qual cosa va situar en 47.100.396 el numero total d’habitants. Aquest augment és resultat d’un saldo migratori positiu de 209.097 persones, suficient per compensar el saldo vegetatiu (naixements menys defuncions) negatiu de 45.002, segons les Xifres de Població (CP) i l’Estadística de Migracions (EM) difoses per l’INE.
Entre gener i juny de 2019, la població va créixer a tretze comunitats autònomes i es va reduir a quatre, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Font: EpData (Europapress) basat en les dades de l’INE
Més dades, mapes i gràfics, aquí.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
L'atestat exposa que els primers enfrontaments es varen produir en la part final de manifestació
El geògraf de la UIB creu que les polítiques actuals de contenció turística poden acabar beneficiant el negoci turístic, sense resoldre els problemes de la ciutadania