El Banc d’Espanya defensa la intervenció pública davant l’actual problema d’accés a l’habitatge
El seu darrer informe afirma que prop del 40% de les llars destinen més del 40% de la seva renda bruta a pagar el lloguer, i això ho pateixen més els joves i els qui viuen també en zones turístiques
Imatge d'arxiu. / SHUTTERSTOCK
250
Gairebé el 40% de les llars espanyoles que viuen de lloguer han de destinar més del 40% de la seva renda bruta disponible a pagar les despeses relacionades amb el seu habitatge, un sobreesforç derivat dels encariments registrats en els darrers anys i que es concentra en les llars amb manco ingressos.
Aquesta és una de les conclusions de l’informe publicat aquest dimecres pel Banc d’Espanya, que destaca, entre aquestes llars amb menys ingressos, els formats per joves i els situats en les àrees on es concentra l’activitat econòmica i turística. D’aquesta manera, entre les grans economies europees, Espanya és la que té un major percentatge de sobreesforç en el pagament del lloguer, en contrast amb França o Alemanya, amb un 17,5%, i Itàlia, amb un 28%.
Per als autors de l’informe, “un elevat esforç associat al lloguer d’habitatge pot donar lloc a efectes econòmics i socials adversos que justifiquen la intervenció pública” i que dificulten, en particular, l’emancipació dels joves.
També “disminueixen la mobilitat geogràfica dels treballadors i donen lloc a situacions, tant de sobreesforç i consum restringit, com de pobresa i exclusió social entre les llars amb menors ingressos”.
En qualsevol cas, “la magnitud del problema fa difícil albirar quines actuacions aïllades de curt termini puguin tenir l’abast suficient per a reduir de manera significativa les actuals dificultats d’accés a l’habitatge”, afegeix l’informe.
Per això, el Banc d’Espanya aposta perquè les mesures adoptades prevegin un horitzó temporal ampli, involucrin les diferents comunitats autònomes amb responsabilitats en matèria d’habitatge i posin un focus especial en l’estímul de l’oferta.
El mercat del lloguer ha crescut de manera substancial en les economies avançades des de l’inici de la crisi financera global durant la primera dècada del segle XXI, que ha estat més rellevant en les grans àrees urbanes on es concentra l’activitat econòmica i s’observa un major pes relatiu del sector serveis, explica l’informe.
A Espanya, en concret, el nombre de persones que resideixen en un habitatge arrendat es va situar entorn dels 9 milions a finals de 2023, la qual cosa suposa un increment estimat d’uns 3,3 milions de persones des de 2007.
Aquest augment ha estat possible gràcies a la incorporació addicional de més d’1,3 milions d’habitatges al parc de lloguer, que va aconseguir els 3,6 milions d’habitatges en 2023.
Però aquesta evolució ha vingut acompanyada, a partir de 2015, per un augment dels preus mitjans del lloguer, que ha estat especialment intens en les grans àrees urbanes i que és el resultat d’un creixement de la demanda superior al de l’oferta, que augmenta a un ritme insuficient, explica l’informe.
EL MÉS LLEGIT
societat
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
societat
Els altres tres detinguts en la darrera operació contra el narcotràfic a Son Banya han quedat en llibertat
societat
Més de mig miler d'alumnes de Mallorca reben un premi a l'esforç i el rendiment acadèmic
espanya
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular