“Els abusos sexuals infantils provoquen sentiments de culpabilitat, vergonya i por que s’arrosseguen fins a l’edat adulta”, ho diu la psicòloga de la Fundació Rana, Beatriz Benavente. Explica que són necessaris molts anys de teràpia per superar les seqüeles i que, en alguns casos, mai s’aconsegueix. Benavente aconsella que les víctimes denunciïn per la via judicial els fets perquè això “els ajuda a passar pàgina”. Això sí, matisa que és important fer la passa quan la persona està preparada per afrontar un judici. També diu que és important no centrar-se en la sentència sinó en l’empoderament que implica per a la víctima poder fer aquesta passa.
El risc que prescrigui el delicte
El problema en alguns casos és que, quan la víctima està preparada, el delicte ha prescrit. Benavente comenta que hi ha persones que no han estat capaces de trencar el silenci “fins passat els 40 o 50 anys”. Per això, associacions com Rana consideren que el canvi legal que estableix que el termini de prescripció comenci a comptar des dels 30 anys no és encara suficient.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros