Amb motiu aquest dimarts del Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia, s’ha llegit un manifest al ple del Parlament de les Illes i s’han organitzat diversos actes per visibilitzar els principals problemes als quals s’enfronta el col·lectiu. A les 19.00 hores, l’associació Balears Diversa ha convocat una manifestació, que anirà de la plaça d’Espanya de Palma a les escales de la plaça Major. Ben Amics, per part seva, col·locarà a la plaça d’Espanya una taula informativa des de les 17.30 hores.

“L’Estat i la democràcia tenen un deute amb aquest col·lectiu, històricament discriminat i vulnerable. Hi ha d’haver una llei com l’autonòmica de 2016, però de tot l’Espanya, que cobreixi les necessitats més importants de les persones trans”, ha declarat el membre de Ben Amics, Jan Gómez, qui ha fet referència a les xifres del darrer estudi de l’organització, segons el qual el 40 % de les persones trans de les Illes no tenen feina (40 punts per sobre de la població en general), el 47 % s’ha sentit discriminat en l’àmbit escolar i, d’aquests, prop del 70 % ha tengut després idees suïcides.

“Necessitem amb urgència que Espanya prengui l’exemple del Regne Unit, on es monitoritzin els delictes d’odi i s’hi està arribant entre 23.000 i 24.000 delictes. Cosa que no té res a veure a Espanya: només un 10 % dels delictes són els que estan arribant a Europa del total”, afirma Laura Durán, presidenta de Balears Diversa.

Espanya baixa quatre posicions en la classificació europea de drets LGTBI

Segons el mapa que fa cada any ILGA-Europa dins el marc del Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia, Espanya ha descendit els darrers dotze mesos quatre posicions en el rànquing de drets d’aquest col·lectiu, fins a situar-se en el lloc onze de 49 països. La tendència es descendent des de fa temps, de fet, segons aquest informe, l’Estat ha baixat nou posicions des de 2011.

En aquest sentit, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) apunta que la desigualtat legislativa entre territoris afavoreix la discriminació. Per això reivindica que s’aprovi “una legislació estatal que situï Espanya entre els països més avançats en la lluita pels drets del col·lectiu”.