Bielorrússia: la darrera dictadura d’Europa

Va proclamar la seva independència de la URSS el 1990. Quatre anys després va elegir el seu primer i únic president fins avui: Aleksander Lukaixenko

Després que les autoritats de Bielorrússia fessin aterrar d’emergència un vol de Ryanair en què hi anava l’opositor Roman Protasevitx, que ara resta detingut, convé fer una una mirada històrica cap a aquest país per entendre millor el conflicte.

La història contemporània de Bielorússia comença quan, a finals del segle XVIII, l’Imperi Rus se la va annexionar. No va ser fins més de cent anys després quan, al final de la Primera Guerra Mundial (el 1918), a Bielorússia s’hi va proclamar un estat independent per primera vegada. Aquest va durar poc, però,  ja que la meitat aviat va caure baix la influència de Polònia i l’altra meitat formà part de la Unió Soviètica.

En la segona guerra mundial, després d’una ferotge resistència contra la invasió nazi que deixà milions de morts, tota Bielorússia fou ocupada per l’URSS d’Stalin. Llavors va començar un procés de sovietització de la política i l’estil de vida. D’aquesta manera, el país es va aïllar d’influències occidentals o europees.

Arran de la caiguda del mur de Berlín però, Bielorússia va proclamar unilateralment la seva independència el 1990. Quatre anys després es va redactar la Constitució i es varen celebrar les primeres eleccions democràtiques del país en què va sortir elegit el primer i únic president bielorús fins a dia d’avui: Aleksander Lukaixenko.

Conegut com el darrer dictador d’Europa, Lukaixenko s’ha aferrat a la repressió per a mantenir-se en el poder, mentre ha mostrat una gran amistat amb Rússia. Després de 26 anys en el càrrec va arrasar a les eleccions de l’any passat amb un 80% de vots. Aquests comicis varen ser acusats de frau per l’oposició, que va iniciar un cicle de protestes que va ser durament reprimit per la policia i l’exèrcit.