X

Cada vegada més balears cerquen una segona residència al nord d’Espanya

Així ho constaten les immobiliàries, que ho atribueixen a la recerca de millors condicions climàtiques

09/11/2025

Cada vegada més balears cerquen una segona residència al nord d’Espanya

Imatges d'arxiu. Foto del vídeo: Europa Press.

162

L’increment de fenòmens meteorològics extrems o de gran magnitud evidencia l’escalfament global. Ha convertit en una necessitat l’actualització dels sistemes d’alertes i dels protocols per garantir la seguretat dels ciutadans.

Les Balears no en són una excepció. Les sequeres, les temperatures superiors als 40 °C, les ratxes de vent fort o les pluges torrencials són episodis cada vegada més habituals. A les Illes, s’ha constatat un increment de la temperatura mitjana de 2 °C en les darreres dècades.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) disposa de més de seixanta anys de registres de temperatura a les Illes Balears. Durant tot aquest temps, amb oscil·lacions pròpies de cada dècada, la tendència ha estat clarament a l’alça; fins al punt que la temperatura mitjana ha augmentat dos graus. El més significatiu és que la major part d’aquest increment s’ha produït en els darrers cinc anys, un període en què el canvi climàtic s’ha accelerat de manera evident.

Aquest cap de setmana, deixam enrere un temporal de pluja i vent que, finalment, ha entrat dins la normalitat. No ha estat tan violent com en un primer moment indicaven les previsions. Són episodis normals per les dates en què ens trobam.

Ara bé, deixant de banda les pluges de l’hivern, els experts posen també el focus en les altes temperatures de l’estiu i les onades de calor.

L’Aemet constata una tendència a l’alça que, segons els experts, acabarà condicionant la manera de viure i de treballar en el futur. Els experts avisen que, si no es redueixen les emissions, moltes zones d’Espanya, incloses les Illes Balears, podrien patir una davallada del benestar dels ciutadans en poques dècades. Les previsions apunten a temperatures de fins a 45 °C.

Les anomalies climàtiques expliquen l’aparició de nous termes, com el de refugiat climàtic: Són aquelles persones que es veuen forçades a abandonar la seva llar a causa de fenòmens climàtics extrems recurrents com sequeres, inundacions, incendis o desertificació. Segons les Nacions Unides, més de 218 milions de persones han estat desplaçades per causes climàtiques en l’última dècada.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat assenyala que aquestes migracions no són mai unifactorials. Coincideixen, però, que l’emergència climàtica és, avui, un dels principals motors de desplaçament humà. Alhora, posen l’accent en la responsabilitat dels governs, especialment dels països rics, per haver afavorit polítiques que han empitjorat les condicions climàtiques globals.

Les Balears reben gent que cerca un clima més suau. Ara bé, per primera vegada, hi ha ciutadans que es plantegen anar a viure al nord d’Espanya; no per una necessitat imperiosa, sinó per comoditat i a la recerca d’unes condicions climàtiques millors, sobretot a l’estiu. El preu, per descomptat, també és un altre dels factors que entren en joc.

Les immobiliàries apunten que no es tracta de compres puntuals per a vacances, sinó d’una aposta estratègica a mitjà i llarg termini per garantir una millor qualitat de vida. Galícia, Astúries i el País Basc són algunes de les zones més sol·licitades, segons el Col·legi i Associació Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears.

 

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT