En un ciberatac de programari de segrest o de segrest de dades, els delinqüents xifren informació important i reclamen doblers per lliurar-ne la clau de recuperació.
Cap dels grans grups de ciberdelinqüents relacionats amb interessos d’estats ha reivindicat l’acció de l’aeroport de Brussel·les i, per tant, els experts creuen que es tracta d’una operació per aconseguir doblers.
Però la recomanació del director de la Unitat d’Innovació Tecnològica en Ciberseguretat, Llorenç Huguet, el millor és no pagar. “Tampoc no t’assegura que després la clau et serveixi, però ja has fet la passa d’estar disposat” quan, diu, “es pot tipificar com equivalent a finançar un grup terrorista”.
Des de fa anys, la ciberseguretat mou més doblers que el narcotràfic
Actualment, en el punt de mira dels extorsionadors hi ha institucions educatives, seguides de governs, l’àmbit sanitari, les telecomunicacions o l’energia.
La intel·ligència artificial ha entrat en escena per defensar, però també està en mans dels delinqüents: “la IA té dues cares”, aclareix Huguet. “La IA és un suport per millorar les defenses”, però els delinqüents “sempre van una passa endavant”.
Per a Huguet, la recomanació més important és invertir en ciberseguretat “no per evitar els atacs, sinó per minimitzar-ne els efectes”, i la manera d’aconseguir-ho és amb empreses especialitzades de vigilància i amb formació al personal. A més, cal fer còpies de seguretat de manera freqüent i en un sistema distint al que s’empra habitualment.
Huguet també és partidari d‘impulsar l’agència pública de ciberseguretat per garantir el funcionament dels serveis de les Balears.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros