X

Can Misses tracta 45 casos de patologia dual a Eivissa

Els usuaris fan front a una doble estigmatització perquè tenen un trastorn mental i alhora són addictes

02/06/2024

Can Misses tracta 45 casos de patologia dual a Eivissa

140

Les persones amb patologia dual tenen un trastorn mental i alhora són addictes a determinades substàncies psicoactives, i qui la pateix ha de fer front a una doble estigmatització. El seu millor aliat en el camí a la recuperació és la unitat especialitzada de l’hospital Can Misses, que atén actualment 45 usuaris a Eivissa i uns 80 l’any a les consultes ambulatòries que es fan a Formentera.

Javi explica que es va arribar a sentir “com una rata, obligat a delinquir” per pagar-se l’addicció. Li varen diagnosticar esquizofrènia quan era un nen encara. Anna Marie va arribar al punt de creure que era millor per tothom “desaparèixer”, suïcidar-se, perquè “no podia aportar res a ningú, ni als meus fills”. Avui estan diagnosticats de patologia dual i el seu és un cas més freqüent del que es podria pensar, com explica el psiquiatre i cap de la unitat a Can Misses, Álvaro Palma, que fa una feina pionera. La combinació d’una malaltia mental amb alguna addicció té certa prevalença i sovint una condició tapa l’altra. Per això el servei de Patologia Dual detecta i “tracta les dues”.

Palma aclareix que no hi ha un perfil concret de persona en aquesta situació, només el fet que una condició interfereix en l’altra. De fet, ni tan sols és necessari ser addicte a una substància com tal, també es donen casos de patologia dual en persones que juguen o tenen alguna dependència semblant, per exemple.

El diagnòstic, però sobretot l’atenció que reben de l’equip, els ha canviat la vida. Entre altres coses, es mira que recuperin habilitats socials, cosa que permet tenir una feina, per exemple, a través de tallers i adquirint hàbits. Per Javi, és una victòria tot el temps que té consciència del moment, que no està absent. “Quan més temps estic aquí, present, més curat em sento”.

No hi ha un cas idèntic a un altre, per això el tractament s’adapta a cada cas, i també els objectius. Ana Marie ara ja no se sent sola, els seus fills, ja més grans, han entès el que pateix i l’accepten.
David Vítores és psicòleg clínic de la unitat i explica que l’objectiu és que “la persona pugui fer una vida normal amb la seva condició”. Palma afegeix que si aquesta normalitat s’assoleix sense deixar el consum, “mentre hom sigui funcional, endavant”.

Un camí cap a la normalitat que sempre és llarg, però cada vegada la tenen més a prop. Ana Marie veu amb una mica de nerviosisme el dia que li donin l’alta, però també contenta: “Perquè serà que ja estic preparada”.

02/06/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT