Ciència i tecnologia

Capturen per primera vegada el forat negre del centre de la Via Làctia

La imatge ha estat aconseguida per l'EHT utilitzant una xarxa mundial de vuit radiotelescopis que funciona com un telescopi virtual de la mida de la Terra

El forat negre del centre de la nostra galàxia / EHT


El forat negre del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, ja no és ‘invisible’. Científics del Telescopi Horitzó de Successos (EHT) han publicat la primera imatge d’aquest forat, d’on ni la llum pot escapar. Si bé no és la primera fotografia que s’obté d’un forat negre, sí que ho és del Sagitari A*. La imatge és similar: un anell no perfectament esfèric groc i taronja, amb tres punts més brillants.

“És fascinant, realment nou i extraordinari”, ha resumit el director general de l’Observatori Europeu Austral (ESO), Xavier Bracons, en roda de premsa. Aquest resultat constitueix “una evidència aclaparadora” que l’objecte és realment un forat negre i aporta valuoses pistes sobre el funcionament d’aquests gegants supermassius que, es creu, resideixen en el centre de la majoria de les galàxies.

La imatge ha estat aconseguida per un equip d’investigació global, la col·laboració del EHT, utilitzant observacions amb una xarxa mundial de vuit radiotelescopis, que funciona com un telescopi virtual de la mida de la Terra. Amb anterioritat, la comunitat científica ja havia observat estrelles orbitant al voltant de quelcom invisible, compacte i molt massiu al centre de la Via Làctia. Aquestes òrbites permetien postular que aquest objecte era un forat negre i la imatge que s’ha obtingut aquest dijous en proporciona la primera evidència visual.

Tot i que no es pot veure el forat negre com a tal, perquè està completament obscur, el gas brillant que l’envolta té una firma reveladora: una regió central obscura (“l’ombra”) envoltada per una estructura brillant en forma d’anell. És a dir, la nova imatge capta la llum corbada per la força gravitatòria del forat negre, massa del qual és quatre vegades la del nostre Sol.

“És sorprenent com de bé coincideixen la mida de l’anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat d’Einstein”, ha declarat el científic del projecte EHT Geoffrey Bower.

El segon forat negre capturat

Fa poc més de tres anys el mateix equip internacional de científics va aconseguir la primera imatge d’un forat negre. En aquell cas, es tractava d’un objecte al centre d’una altra galàxia, la Messier 87.

Un forat negre és un lloc de l’espai d’on res pot escapar. La força de la seva gravetat és tan forta que ni la llum pot fer-ho, que és el que més ràpid viatja en el nostre univers. Albert Einstein va formular la teoria que els prediu, tot i que ell mai va arribar a entendre’ls ni acceptar-los. Karl Schwarszchild va ser el primer a trobar una solució a les equacions d’Einstein i Stephen Hawking va descriure, entre d’altres, les seves propietats.


 més info Així sona un forat negre: tenebrós com el seu nom

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Investigadors assoleixen l’avanç més gran en tres dècades per frenar el càncer de pulmó

Una nova estratègia terapèutica augmenta del 69% al 93% els pacients que es poden sotmetre a cirurgia

Científics estudien els éssers vius que poblaven Mallorca fa 280 milions d’anys

Un esdeveniment catastròfic global va causar la desaparició de gairebé el 90% de les espècies de la Terra

Així sona un forat negre: tenebrós com el seu nom

Astrònoms de la NASA han aconseguit caçar el so que en desprèn un situat al centre del cúmul de galàxies...

Formentera 20, la cita del talent digital amb els millors experts en noves tecnologies

Comunicació, creativitat i cultura digital en un espai únic