Càritas Mallorca ha atès 200 venedors ambulants durant la crisi de la Covid-19

Són d'origen senegalès i fan feina en l'economia submergida perquè és l'única manera que tenen de subsistir

Imatge d'arxiu. EFE/Sergio G. Cañizares.

Càritas Mallorca ha atès més de 200 venedors ambulants, la majoria d’origen senegalès, que fan feina a la Platja de Palma i s’han vist afectats per la crisi de la COVID-19. El col·lectiu mira amb esperança i certa por l’arribada dels primers turistes a Mallorca. Tenen ganes de sortir al carrer a vendre bosses i ulleres de sol, però saben que es tracta d’una feina irregular. També són conscients que aquesta temporada serà difícil a causa de la crisi social i econòmica que ha deixat el coronavirus. A més, saben que han de fer la feina amb seguretat: dur mascareta i mantenir la distància de seguretat amb els seus clients.

L’any passat, unes 500 persones d’origen senegalès treballaren a la Platja de Palma com a venedors ambulants, alguns vengueren d’altres comunitats autònomes per treballar a Mallorca. Enguany, però el número s’ha reduït a causa de la crisi. En declaracions a IB3 Ràdio, la responsable del programa Acció de Base de Càritas, Bàrbara Picornell, explica que “el col·lectiu es troba en una situació precària, ja que estan en una situació irregular a l’estat, i durant l’estat d’alarma han tengut dificultats per comprar aliments bàsics”. “Estan preocupats i angoixats. A més de les dificultats que pateixen aquí, es troben que no poden enviar diners a les seves famílies”, detalla Picornell.

Els senegalesos que es dediquen a la venda ambulant és un dels col·lectius que més ha atès Càritas durant la crisi de la COVID-19. Picornell explica que “durant la pandèmia, hem estat en tot moment en contacte amb els venedors ambulants per informar-los de les mesures de seguretat, els hem proporcionat telèfons d’atenció en cas de trobar-se malament de salut. A més, els hem ajudat a gestionar la renta extraordinànria bàsica del Govern”.

L’any passat va pujar en un 64% el nombre de persones extracomunitàries ateses per Càritas. Això es deu, segons Picornell, principalment a l’arribada de persones de Colòmbia i Veneçuela que fugiren per la inestabilitat als seus països. A més, el 40% de les persones que va atendre Càritas tenien una situació administrativa irregular.