El valencià Carlos Sancho, guanyador de les I Jornades Internacionals de Direcció de Banda
Ha estat seleccionat d'entre una vintena de directors amateurs. Oferirà un concert el mes de juny a la Misericòrdia
Els historiadors demanen que es puguin recuperar aquests espais que formen part del patrimoni de l'illa
Moltes persones comencen ja a visitar els cementeris municipals per recordar els seus difunts. Fa anys, però, que aquests no eren els únics que existien, ja que també hi havia els anomenats cementeris civils. Allà rebien sepultura els no-creients o també els condemnats a mort. Hem visitat les restes d’alguns d’aquests recintes a Menorca.
Passejant per la urbanització de Noria Riera trobam aquest recinte; per a molts, desconegut. És el cementeri civil des Castell. Va obrir el 1880, després que el Govern Espanyol obligàs els ajuntaments a crear un espai on enterrar les persones no catòliques, els suïcides o, fins i tot, els condemnats a mort. Tenien, fins i tot, sala d’autòpsies.
Els nínxols ara són buits, però durant anys hi van reposar les restes de molts menorquins. També trobam aquests cementeris a Alaior o Ciutadella, oberts fins al 1936. Són els cementeris oblidats de Menorca; ara tancats i abandonats, però que -un segle després- continuen explicant la nostra història. Els historiadors demanen que es pugui recuperar aquest patrimoni.
L’any 1962 el Vaticà reconeix el dret d’enterrament a totes les persones per igual. En el cas de Maó, el cementeri civil i el catòlic (que estaven un al costat de l’altre) queden unificats, i es converteixen en el cementeri municipal.
Ha estat seleccionat d'entre una vintena de directors amateurs. Oferirà un concert el mes de juny a la Misericòrdia
Un dels cupons venuts ha estat premiat amb 500.000 euros i quatre més amb 35.000 euros cadascun
Tracten temes com la salut mental, la inclusió laboral, les separacions conflictives, els joves que migren sols o el procés d'anar a una residència de gent gran
L’Audiència de Palma reprèn el judici amb jurat per la mort de la criatura el 2023; demanen presó permanent revisable per a la mare i l’oncle