X

Cent dies d’Estat d’Alarma

Tres mesos en els quals s'han perdut moltes vides, més de 28.000 a tot Espanya

22/06/2020

Cent dies d’Estat d’Alarma

14 de març. Espanya acumula ja prop de cinc mil contagis per coronavirus i un centenar de morts. A les nou del vespre, després d’un llarg Consell de Ministres extraordinari, Pedro Sánchez entra a les llars dels espanyols i anuncia l’activació de l’Estat d’Alarma.

Una mesura dràstica i d’efecte immediat que deixa carrers buits i milions de persones confinades a ca seva. L’exèrcit pren pobles i ciutats. La por i la inquietud causen una allau mai vista als supermercats.

El mateix que aviat deixa en escac el sistema sanitari amb hospitals saturats, hotels medicalitzats i equips de protecció que hi arriben amb comptagotes.

Les activitats no essencials es veuen obligades a hivernar, deixant més de 151 mil treballadors immersos en Ertos només a les Illes.

I enmig de tot aquest panorama, cada dia a les 8 sortim plegats a aplaudir. Un alè per a nosaltres, una empenta per als sanitaris, un crit a resistir per a tothom.

Han estat 3 mesos i una setmana d’estat d’alarma. 98 dies. En total 6 pròrrogues. Cada una de les quals més complicada d’aconseguir amb pactes a una bancada i a una altra de l’hemicicle.

Tensió que ha anat creixent a mesura que la resta de ciutadans ens hem relaxat. Els primers a tornar a trepitjar el carrer, dia 26 d’abril, varen ser els més menuts. Després els adults, separats per franges horàries segons l’edat. Mesures d’alleujament que s’han intensificat amb l’entrada oficial de la desescalada. 4 fases que, a poc a poc, ens han permès tornar a omplir les terrasses de bars i restaurants, anar a la perruqueria, a la botiga del costat… a les platges. I a reunir-nos. En petits grups, cert, però deixant de banda ja les pantalles.

A canvi hem hagut d’incorporar a les nostres vides les mascaretes, i un distanciament de dos metres sovint mal de mantenir.

Ara toca posar en pràctica allò de ‘nova normalitat’ que tant hem escoltat aquests mesos, i que tan contradictòria ens sona, però que ens ajuda a recordar que el virus encara és aquí, i que no podem abaixar la guàrdia.

22/06/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT