X

Científics de l’ESA troben aigua líquida a Mart

La troballa recorda al llac Vostok, descobert a l'Antàrtida

25/07/2018

Científics de l’ESA troben aigua líquida a Mart

Mars Express detecta aigua líquida a Mart. /EUROPA PRESS

Dades del radar recopilats pel Mars Express de l’Agència Espacial Europea (ESA) apunten que hi ha un estany d’aigua líquida enterrat sota capes de gel i pols a la regió polar sud de Mart, segons informa la pròpia ESA.

Els primers resultats de la nau espacial Mars Express, de 15 anys d’antiguitat, ja van descobrir que existia aigua (en estat sòlid, de gel) als pols del planeta vermell i que aquest gel estava enterrat en capes intercalades amb pols.

La presència d’aigua líquida a la base dels casquets polars es sospita des de fa temps, ja que segons estudis fets a la Terra, és ben sabut que el punt de fusió de l’aigua disminueix sota la pressió d’una glacera que ho cobreix. A més, la presència de sals a Mart podria reduir encara més el punt de fusió de l’aigua i mantenir l’aigua líquida fins i tot a temperatures sota zero. Però, fins ara, l’evidència del radar avançat de MARSIS (de la nau Mars Express), el primer radar que alguna vegada va orbitar a un altre planeta, no va ser concloent.

S’ha necessitat la persistència dels científics que treballen amb aquest instrument d’exploració sotasuperficial per desenvolupar noves tècniques amb la finalitat de recopilar la major quantitat possible de dades d’alta resolució per confirmar la seva excitant conclusió.

 

Un reflex identificat

La trobada del radar mostra que la regió del pol sud de Mart està composta de moltes capes de gel i pols a una profunditat d’aproximadament 1,5 quilòmetres a l’àrea de 200 quilòmetres d’ample analitzada en aquest estudi. En concret, el radar va identificar un particular reflex brillant sota els dipòsits estratificats dins d’una zona de 20 quilòmetres d’amplària.

Analitzant les propietats dels senyals de radar reflectides i considerant la composició dels dipòsits estratificats i el perfil de temperatura esperat sota la superfície, els científics van interpretar aquesta característica brillant com una interfície entre el gel i un cos estable d’aigua líquida, que pot carregar-se amb sal i altres sediments saturats. Però perquè MARSIS pogués detectar aquest pegat d’aigua, necessitaria tenir almenys diverses desenes de centímetres de grossor.

“Aquesta anomalia sotasuperficial a Mart té propietats del radar que coincideixen amb l’aigua o els sediments rics en aigua”, afirma Roberto Orosei, investigador principal de l’experiment MARSIS i autor principal de l’article publicat aquest dimecres a la revista ‘Science’. “Aquesta és solament una petita àrea d’estudi; és una perspectiva emocionant pensar que podria haver-hi més d’aquestes borses subterrànies d’aigua en altres llocs, encara per descobrir”, afegeix.

Segons indica Andrea Cicchetti, gerent d’operacions de MARSIS i coautor del document, l’equip ha vist indicis de característiques sotasuperficials interessants durant anys, però no han pogut reproduir el resultat d’òrbita a òrbita, perquè les taxes de mostreig i la resolució de les seves dades eren massa baixes anteriorment.

“Vam haver d’idear una nova manera d’operació per eludir el processament a bord i activar una major taxa de mostreig i així millorar la resolució de la petjada del nostre conjunt de dades: ara veiem coses que simplement no eren possibles abans”, explica.

 

Similar al llac Vostok de l’Antàrtida

La troballa recorda al llac Vostok, descobert a uns quatre quilòmetres per sota del gel a l’Antàrtida, a la Terra. Se sap que algunes formes de vida microbiana prosperen als ambients subglacials de la Terra, però la qüestió és si podrien els pous subterranis d’aigua líquida salada i rica en sediments de Mart proporcionar també un hàbitat adequat, ja sigui ara o en el passat. Si la vida alguna vegada va existir o no a Mart segueix sent una pregunta oberta, i aquesta és precisament la qüestió que continuaran explorant les missions marcianes, incloent la l’orbitador actual ExoMars (Europa i Rússia) i futurs rovers.

“La llarga durada de Mars Express, i el l’esgotador esforç realitzat per l’equip de radar per superar molts desafiaments analítics, va permetre aquest resultat tan esperat, demostrant que la missió i la seva càrrega útil encara tenen un gran potencial científic”, assegura el científic del projecte Mars Express de l’ESA, Dmitri Titov, que comenta que aquest descobriment “és un punt culminant per a la ciència planetària” que contribuirà a la comprensió de l’evolució de Mart, la història de l’aigua a aquest planeta veí i la seva habitabilitat.

25/07/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris