Illes Balears
El Reglament de Crisi preveu un sistema de solidaritat a la carta: els països que no vulguin acollir poden no fer-ho pagant 20.000 euros per persona no acollida
08/10/2023
La Unió Europea ha arribat a un acord per reformar les normes d’asil només amb els vots en contra de Polònia i Hongria. Es tracta del Reglament de Crisi, la peça que quedava per desbloquejar el nou pacte d’asil i migració, que cerca unificar criteris a les fronteres d’Europa. Els experts alerten que el pacte pot posar en perill les garanties de drets humans.
Els països del sud porten el pes de la pressió migratòria a Europa. Grècia, Itàlia i Espanya sumen prop de 100.000 arribades només enguany i demanen solidaritat als països del Nord. Però el nou Reglament de Crisi per arribades massives a les fronteres d’Europa preveu un sistema de solidaritat a la carta: els Estats que no vulguin acollir podrien no fer-ho pagant 20.000 euros per persona no acollida.
“No una solució satisfactòria: el pes de la gestió continua en els mateixos països receptors i això crea insatisfacció i l’alça de partits d’extrema dreta“, considera la professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de les Illes Balears, Valentina Milano. En la mateixa línia, Milano explica que el reglament de crisi facilita que les sol·licituds d’asil puguin examinar-se a la frontera i que les persones migrades i refugiades puguin estar fins a 20 setmanes en condicions de detenció.
Pels experts, això obre la porta a agilitzar les devolucions sense totes les garanties de drets humans. “Això significa que convertiríem l’excepció en norma: els camps de refugiats que hem vist a Grècia i a les Illes de l’Egeu i que han estat un desastre serien la norma”, planteja Milano. L’experta emfatitza que, en les fronteres, les condicions de vida als camps de refugiats són precàries i, assegura, l’examen de sol·licituds d’asil té menys garanties. “El procediment per examinar les sol·licituds d’asil té manco garanties de drets humans a les fronteres”, insisteix Milano.
A les Balears, Creu Roja gestiona el programa d’asil i refugi. Només l’any passat varen tramitar més de 1.200 sol·licituds. La majoria, persones de Colòmbia o Veneçuela que entren per aeroport amb visat de turista i, un cop aquí, sol·liciten refugi per quedar a viure. Ho explica Luis Ciges, que treballa al programa d’asil de Creu Roja a les Balears i constata un increment de les concessions de l’Estatut de Refugiat. “En els darrers anys les concessions d’estatut de l’Oficina d’Asil a Madrid han passat d’un 5% a un 16%, tot i que encara continuem per sota de la mitjana europea del 38%”, explica Cigees.
El demandant d’asil és un perfil diferent del de les persones que arriben en embarcacions a les costes de les Balears. “El 80% de les persones que arriben en embarcacions són d’Algèria, tot i que també hem atès persones de Síria. En general són migrants en trànsit que no volen quedar aquí, sinó continuar el viatge cap a Bèlgica o França“, afegeix Ciges. Així i tot, recorden, entre les persones que arriben a les costes de les Balears també hi ha potencials demandants d’asil del Níger, Mali o Burkina Faso.
08/10/2023
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
