Prop d'un 30% de la població resident a les Balears ha nascut fora d'Espanya
Elaboració pròpia IB3 Notícies - Foto Tomàs Moyà - Europa Press
227A les Illes Balears hi ha ara mateix almenys 10.800 persones que es podrien beneficiar del procés de regularització extraordinari de migrants anunciat pel Govern d’Espanya i que s’espera que es pugui posar en marxa a partir de l’abril. Aquestes 10.800 persones són les que actualment estan en procés de regularitzar la seva situació al nostre país, segons ha explicat el delegat del Govern central a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez. A tot Espanya calculen que són mig milió de persones les que es podrien acollir a la regularització.
L’arxipèlag balear és un dels territoris on la població estrangera té més pes demogràfic. De fet, les illes són la comunitat autònoma amb un percentatge més alt de població estrangera de tot Espanya, amb un 21,8% del total, segons les darreres dades publicades per l’INE de l’Estadística Contínua de Població a primer de gener de 2026. En el conjunt de l’arxipèlag, hi ha 274.331 persones de nacionalitat estrangera i 985.214 d’espanyoles.
Si ens fixam en la població nascuda fora d’Espanya, la xifra de residents nascuts a l’estranger augmenta considerablement fins al 29,3% de la població: 368.728 persones residents a l’arxipèlag han nascut fora d’Espanya.
A les Illes Balears el pes de la immigració ha estat molt important en la història recent, vinculat al desenvolupament econòmic. Si s’analitza l’origen de la població, s’observa que gairebé la meitat de la població ha nascut fora de l’arxipèlag. Una dada que conté diferències per illes, així Eivissa i Formentera són les illes que registren un percentatge més elevat amb 6 de cada 10 residents nascuts fora de les Balears. A Eivissa són 102.130 persones, un 62,2%, i a Formentera 7.412, un 63,4%, segons les darreres dades publicades per l’Ibestat corresponents a 2025.
L’evolució de la població estrangera a les Illes Balears
El creixement de la població estrangera a les Balears està molt lligat a la situació econòmica. Així es pot veure en les darreres dues dècades. Arran de l’entrada en vigor de l’euro es produeix un creixement continuat de la població estrangera que només es veu frenat per la crisi econòmica i financera iniciada el 2008 que afecta les Balears i tot Espanya. Després de l’inici de la recuperació econòmica es torna a experimentar un creixement de població estrangera que es veu aturat per la crisi de la covid-19, que en frena la pujada. En el següent gràfic es pot observar el creixement de la població a les Illes Balears, tant pel que fa a la població total, espanyols i estrangers.
Segons les darreres dades publicades per l’Ibestat, corresponents a l’any 2025, el Marroc és el país amb més residents a l’arxipèlag amb 30.147 persones, seguit de Colòmbia amb 29.034 i, en tercera posició, Itàlia amb 28.561 persones. Ara bé, si ens fixam en el nombre de residents segons el país de naixement, són Colòmbia i l’Argentina els dos països amb més pes, amb 41.900 i 38.485 persones residents a l’arxipèlag nascudes en aquests dos territoris. En tercer lloc, hi trobam el Marroc amb 34.243 residents a les illes que han nascut al país africà. En aquest gràfic pots veure, de major a menor, els països presents a les Illes Balears per nombre de persones residents.
Els pobles amb més estrangers
Sant Joan de Labritja, Deià, Calvià, Santa Eulària des Riu i Ariany són els cinc municipis de les Balears on els residents estrangers tenen major pes. Destaquen sobretot dos municipis, Sant Joan de Labritja i Deià, que superen el 36%, és a dir, un de cada tres residents és estranger. En el cas de Sant Joan, dels prop de 7.000 residents hi ha més de 2.500 que no són espanyols. A Deià, en plena serra de Tramuntana i amb una població menor, dels 753 residents, 274 són estrangers i 479 espanyols. En el següent gràfic es pot veure el llistat complet dels municipis ordenats en funció del percentatge de població estrangera sobre el total de població i també es pot veure els grans grups de població estrangera: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia.
Ha estat conduït a Son Espases, en comptes de l'hospital d'Inca, a causa del seu estat
Pare de dos fills, Quesada es va donar a conèixer a les xarxes socials per compartir sense filtres el seu dia a dia amb la malaltia
Les aules tenen goteres i l'escala d'emergències està precintada
Els treballadors asseguren que se senten indefensos per la manca de representats legals