Com funcionen les entitats col·laboradores urbanístiques?

El decret de simplificació administrativa ha oberta la porta a aquestes entitats, per tal de desembossar les tramitacions i les llicències d'obra

312

El 2010, Madrid va ser la primera comunitat que va habilitar les ECUS, les entitats col·laboradores urbanístiques, per tal de desembossar les tramitacions i llicències d’obra. Aquestes figures també operen a València, Galícia i Catalunya. El decret de simplificació urbanística en va obrir la porta també a les Balears, tot i que encara falten mesos perquè aquesta opció estigui operativa. El consells insulars són els encarregats de fixar els preus màxims i mínims que podran cobrar.

A Madrid existeixen una dotzena d’ECUS. S’encarreguen de tramitar la part tècnica dels projectes i després els consistoris emeten els informes jurídics. Ho explica María Barreiro, la vicepresidenta d’Associacions ECU Madrid, que explica el funcionament i els preus establerts.

A les Balears els consells hauran d’aprovar els preus mínims i màxims abans d’octubre i els consistoris hauran de decidir si s’hi adhereixen o no. Un fet que genera disparitat opinions. Els promotors de les Balears consideren que serà una forma de desbloquejar els temps perduts quan es realitza una obra. La Federació de Veïns de Palma assegura que és una externalització d’una funció pública.

L’Ajuntament de Palma ja fa feina per adherir-s’hi i aquest divendres es tornarà a reunir amb l’Associació Nacional d’Entitats Col·laboradores.

Socis del Club Nàutic del Portitxol s’oposen al projecte de reforma de les instal·lacions

Asseguren que és una operació que atreu embarcacions de gran eslora

Palma acull aquest diumenge la tercera manifestació contra la saturació turística

Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes

economia

Oberta la votació per triar les imatges dels nous bitllets d’euro

El Banc Central Europeu ha triat 10 dissenys finalistes sobre dues temàtiques, cultura europea o patrimoni natural