Hem parlat amb un expert en dret constitucional perquè ens expliqui, arribat el cas, com seria aquest procediment i què suposaria
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha rebutjat acollir-se a l’estat d’alarma proposat a les autonomies per Pedro Sánchez. Però aquesta decisió podria canviar en funció de com evolucioni la pandèmia. Hem parlat amb un expert en dret constitucional perquè ens expliqui, arribat el cas, com seria aquest procediment i què suposaria.
El president del Govern ha oferit a les comunitats autònomes la possibilitat d’acollir-se a un estat d’alarma només per als seus territoris. Una proposta que, només 24 hores després, Armengol i la resta de presidents, han rebutjat.
Però és una decisió que podria canviar. Segons indica la llei, els presidents han de valorar aquesta possibilitat quan resulti impossible controlar el funcionament normal de les institucions i òrgans de la comunitat. En el cas d’aquesta pandèmia, per exemple, seria quan hi hagués previsió d’un col·lapse hospitalari. Arribat aquest punt, es demanaria l’estat d’alarma al Govern central, i el Consell de ministres el decretaria.
Passats 15 dies, si fos necessari prorrogar-lo, sí que es necessitaria l’aprovació del Congrés dels diputats. I què suposaria que es decretàs l’estat d’alarma? Els experts diuen que hi hauria un desplaçament de poders, i els òrgans de la comunitat passarien a ser exercits per l’Estat.
Tot amb l’objectiu de restablir la normalitat institucional.
El sostre del poliesportiu de Binissalem ha sortit volant i ha caigut damunt les cases veïnades, la qual cosa ha provocat nombrosos desperfectes
A Binissalem, el cap de fibló que ha tocat terra ha deixat danys materials a cases veïnes del pavelló d'esports, on s'han volat les plaques que cobreixen l'edifici