Illes Balears
És la segona estació més curta, durarà 89 dies i 21 hores
22/09/2025
Foto: Rafael Oviedo, Cúber
85La tardor astronòmica del 2025 comença dilluns 22 de setembre a les 20.19 hores. És la segona estació més curta, durarà 89 dies i 21 hores fins al dia 21 de desembre, quan entrarà l’hivern.
Els dies s’escurcen
Els dies s’escurcen des del solstici d’estiu, però la pèrdua de claror no és uniforme. En la darrera setmana de juny i les primeres de juliol és gairebé imperceptible i s’accentua així com avança l’estiu. Entorn de l’equinocci de tardor el ritme s’accelera i del 4 de setembre al 14 d’octubre es perden més de dos minuts i trenta segons diaris de claror a la latitud de les Illes Balears. Passada aquesta data els dies encara s’escurçaran fins al solstici d’hivern encara que a un ritme inferior.
Equilux
Fins ara la durada del dia ha estat superior a la de la nit. A causa de la pèrdua de claror, les hores de sol i de foscor s’equilibren entorn de l’equinocci i el dia i la nit duren 12 hores per igual. De fet, equinocci prové del llatí aequinoctium, una paraula composta d’aequus (igual) i nox, noctis (nit). El fet s’anomena Equilux i no ocorre exactament el dia de l’equinocci de tardor, sinó uns dies més tard. Enguany a les Balears ocorre dia 26 de setembre. A partir d’aquesta data la nit durarà més que el dia, tota la tardor i l’hivern, fins al 17 de març de 2026, dia de l’equilux de primavera.
Horari d’hivern
Amb la tardor arriba el canvi d’hora. Com cada any, el darrer diumenge d’octubre, enguany dia 26, entrarà en vigor l’horari d’hivern. A les 03.00 hora oficial, s’endarrerirà una hora el rellotge fins a les 02.00 hores.
La tardor és la segona estació més curta
L’òrbita que descriu la Terra entorn del Sol no és un cercle perfecte, sinó una el·lipse. Per tant, hi ha un punt de màxima i un de mínima distància entre la Terra i el Sol. El punt més allunyat s’anomena afeli i ocorre pel juliol, el més proper és el periheli i succeeix pel gener. La velocitat orbital no és regular.
Perquè la Terra s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli. Per això les estacions no tenen la mateixa durada. L’estiu és sempre l’estació més llarga i l’hivern, la més curta. La primavera és la segona més llarga després de l’estiu i, en conseqüència, la tardor és la segona més curta. En tot, hi ha dos dies de diferència respecte a l’hivern.
El sol surt per l’est i es pon per l’oest
Això, que sembla una obvietat, és en realitat un fet atípic que únicament passa pels equinoccis. Aquests dies el sol surt exactament per l’est i es pon per l’oest a tots els punts de la Terra. És un bon moment per situar, des de ca nostra o qualsevol lloc del nostre interès, els punts cardinals sense necessitat d’instruments d’orientació. A partir d’aquest moment el Sol continuarà el seu viatge cap al sud fins al solstici d’hivern, quan assoleix la posició més meridional. Per tant, i de manera progressiva, el Sol sortirà de cap al sud-est i es pondrà de cap al sud-oest els mesos d’octubre, novembre i desembre.
Foto: Pedrosub, Manacor
Tres superllunes i quatre pluges d’estels
Aquesta tardor hi haurà tres llunes plenes: el 7 d’octubre, el 5 de novembre i el 5 de desembre. Tenen d’especial que poden ser classificades com a superllunes. Seran fins a un 8% més grosses i un 30% més brillants que una lluna plena ordinària, si els niguls no ho impedeixen.
La tardor també és una època d’interès per als apassionats del cel nocturn, per les quatre pluges d’estels que es poden observar cada any. Els Dracònids són la primera, amb el màxim dia 8 d’octubre en què es podran observar fins a 20 meteors cada hora. Unes setmanes després, el 21 d’octubre, arriben els Oriònids. Una pluja d’estels més generosa que l’anterior (fins a 70 meteors cada hora). La tercera pluja d’estels arribarà el 17 de novembre amb els Leònids, amb 10-15 meteors cada hora. Finalment, les nits del 16 i el 17 de desembre arriba una de les pluges d’estels més conegudes i esperades a l’hemisferi nord. En les condicions adequades serà possible veure fins a 120 meteors cada hora.
L'Ajuntament de Palma es prepara davant l'alerta taronja decretada per aquesta matinada de diumenge a dilluns
Socorristes, l'112, Salvament Marítim i cossos i forces de seguretat practiquen els protocols
El clam d'un grup d'alumnes d'un institut de Son Gotleu, a Palma, als seus professors
Amb un cost de 288.672 euros, se'n modernitzarà el sanejament des de la Consolació fins a l'altura de Sant Antoni Maria Claret
