X

Comença l’estiu climatològic: quin temps ens espera?

L'interès per la previsió estacional s’ha incrementat en els darrers anys

01/06/2020

Comença l’estiu climatològic: quin temps ens espera?

Aquest dilluns comença el mes de juny i amb ell l’estiu climatològic que comprèn els mesos de juny, juliol i agost.

L’estiu és l’època càlida i seca als climes mediterranis pel que és d’esperar que així sigui en termes generals i en relació, lògicament, a la resta d’estacions. Però, quina és en realitat la previsió estacional en vista a l’estiu de 2020?

A nivell mundial existeixen diversos organismes encarregats d’elaborar previsions a llarg termini, anomenades estacionals, que intenten aproximar el temps en zones relativament àmplies i de manera probabilista. A diferència de les previsions del temps a curt termini, més precises i confeccionades per concretar el temps en les properes 24 hores, les estacionals són de caràcter climatològic i tracten d’establir el caràcter de la temperatura i la precipitació respecte de la mitjana de la zona. És a dir, més que assegurar quin dia plourà, de la manera que ho farà o quan arribarà la primera ona de calor, tracten d’establir tendències generals i determinar si pel conjunt de la zona les condicions finals seran humides, seques, càlides o fredes. Un tipus de previsió que s’interpreta, per tant, de manera diferent tractant d’establir la tendència climàtica, no la meteorològica. En definitiva, requereix també una interpretació més orientativa, donada la dificultat d’establir en una zona concreta la tendència general d’un període de temps llarg. Un fet que s’accentua al clima mediterrani, on els extrems càlids són freqüents i els plujosos de final d’estiu també, i on, per tant, només un episodi pot fer variar tota la previsió tant de temperatura com, sobretot, de precipitació.

A nivell europeu l’organisme de referència, i del qual participa l’AEMET, és el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini. El seu model de previsió https://climate.copernicus.eu/charts/c3s_seasonal/ anuncia un estiu europeu bàsicament càlid, en especial a la Mediterrània oriental i al sud-oest de la Península Ibèrica:

A gran part del nord d’Àfrica i la Mediterrània central i occidental les anomalies càlides no són tan marcades o, fins i tot, són properes a la normalitat. Les Illes Balears quedarien situades a mig camí entre les anomalies més marcades de l’oest Peninsular i l’estiu més aviat normal d’una àrea situada entre les Illes i el nord d’Àfrica.

Pel que fa a precipitació, l’estiu s’anuncia en general més sec de l’habitual a l’interior continental, una zona on sovintegen les tempestes d’evolució els capvespres d’estiu. A la Mediterrània en general, i a les Illes Balears en particular, no s’aprecia cap tendència clara i l’estiu tendria el seu caràcter habitual, és a dir, sec.

Cal tenir present també la previsió estacional elaborada pel Centre Nacional de Previsió Ambiental (NCEP) dels EUA a través del seu model CFSv2 https://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/CFSv2/CFSv2seasonal.shtml, que confecciona mapes d’anomalia a nivell mundial i que, en aquesta ocasió https://www.tropicaltidbits.com/analysis/models/?model=cfs-mon&region=eu&pkg=apcpna_multimonth&runtime=2020053118&fh=3, contrasta amb la del model europeu.

Segons aquesta previsió, el sud d’Europa en general i la Mediterrània en particular tendrien un estiu normal o fins i tot amb anomalies fresques el que indicaria un estiu potser no tan càlid com els darrers anys. Val a dir que una anomalia negativa de temperatura no implica que l’estiu sigui fred ni molt manco, o que no arribin ones de calor. L’estiu és l’època càlida: la temperatura és alta i les puntes càlides serien, lògicament, possibles i compatibles amb un estiu on el còmput final de temperatura fos més fresc de l’habitual.

Pel que fa a precipitació, l’estiu seria sec al nord d’Europa però humit al centre i al sud del Continent. La Mediterrània, al marge sud de la zona humida, no presentaria anomalies destacables.

Les Illes Balears, se situarien en la zona on les anomalies són inexistents amb l’excepció de Menorca i nord de Mallorca on s’anuncia una lleugera tendència humida. Una previsió que s’ha d’interpretar de la mateixa manera que la temperatura o amb més cautela encara donat que l’estiu no és època de pluja a les Illes Balears i només un sol dia de pluja, segons quina sigui la seva intensitat, pot fer variar tot el pronòstic així com la seva precisió.

L’interès general per la previsió estacional s’ha incrementat en els darrers anys al mateix temps que la seva fiabilitat. Però, perquè aquestes diferències entre models? Perquè no tota predicció és sempre precisa i acurada? Aquest és un objectiu ambiciós però avui dia inassolible, malgrat que la previsió faci referència a generalitats i al comportament probable de la pluja o la temperatura respecte les mitjanes enlloc de fer referència a dades concretes (com ho fa la previsió tradicional meteorològica). Principalment perquè els models matemàtics encarregats de confeccionar-la elaboren una representació aproximada de la realitat calculada en base a unes dades d’entrada limitades. És per aquest motiu que existeixen diferències entre models i, fins i tot, un mateix model pot afinar més el pronòstic en una zona que en altres.

01/06/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris