Illes Balears
El dia d'avui és entorn de 5 hores i 30 minuts més curt que el dia del solstici d’estiu
21/12/2020
Imatge d'arxiu d'una posta de sol. /EFE
41Avui a les 11:02 hora oficial ha començat l’hivern astronòmic. De les 4 estacions l’hivern és la més curta de totes, enguany durarà 88 dies i 23 hores fins al 20 de març de 2021 dia en què començarà la primavera.
El dia dels solstici és el més curt de l’any en termes de llum solar. A les Balears la insolació varia entre les 9 hores i 20 minuts de Menorca i les 9 hores i 27 minuts de Formentera, essent aquest dia entorn de 5 hores i 30 minuts més curt que el dia del solstici d’estiu. És també el dia en que el sol és més baix.
El fet que l’òrbita terrestre sigui el·líptica implica que hi un punt de màxima distància i un de mínima respecte el Sol. Dia 2 de gener de 2021 la Terra assoleix, a les 14:51 hora oficial, el punt més proper al Sol de la seva òrbita, anomenat periheli. En total, uns 5 milions de kilòmetres més a prop que a principi de juliol quan s’arriba al punt de màxima distància o afeli. La velocitat de translació s’accelera entorn del periheli i es refrena entorn de l’afeli, motiu pel qual l’hivern és sempre uns dies més curt que l’estiu.
Aquest fet coincideix, curiosament, amb l’època freda a l’hemisferi nord. Les estacions no depenen de la proximitat al Sol sinó de la inclinació de l’eix de rotació terrestre, que exposa o allunya els hemisferis terrestres als rajos de sol. A l’hivern la insolació és poc efectiva. Avui el Sol s’aixeca tan sols 27º per sobre de l’horitzó a migdia a les Balears. Aquesta és l’altura que assoleix el dia del solstici d’estiu a les 9 del matí (a migdia arriba a 74º) i el motiu pel qual les ombres projectades pels objectes són també les més llargues de l’any. La concentració de radiació solar és escassa a tot l’hemisferi nord, amb zones totalment a les fosques (cercle polar àrtic) i la causa primera per la qual l’hemisferi es refreda.
Observacions astronòmiques de l’hivern 2020-2021. Serà visible l’Estel de Betlem?
Aquest hivern no serà possible observar cap eclipsi, ni de Sol ni de Lluna, però sí una conjunció planetària especialment vistosa entre Júpiter i Saturn, a sol post, fins a mitjan gener. Precisament aquesta assoleix avui el seu punt àlgid, amb els dos planetes separats només 0,1º, un fet que no passava des de l’any 1623 i que no tornarà passar fins al 2080. Aquesta curiositat ha rebut certa atenció mediàtica, associant-la a l’estel de Betlem. Certament Júpiter és l’objecte més brillant del cel en aquesta època just després de la posta i Saturn brilla tant com els estels més cridaners. La idea és que poden ressaltar al cel de manera que s’uneixin en un sol punt de llum, més gros i brillant que els estels ordinaris. Però la realitat és que els dos planetes, malgrat la seva proximitat, no poden ser confosos a simple vista amb un únic punt sinó que apareixeran al cel com un objecte brillant i cridaner (Júpiter) just al costat d’un altre que no ho serà tant (Saturn) però sempre com a dos punts i no un de sol.
Júpiter i Saturn no seran els únics planetes visibles. Mart els acompanyarà els vespres d’hivern fins a mitjan gener i Mercuri fins a final de gener, aquest darrer d’observació difícil a ull nuu. Just abans de la sortida serà visible Venus fins a mitjan febrer i, a partir d’aleshores, també ho seran novament Júptier i Saturn.
L’hivern de 2020-2021 tendrà també 3 llunes plenes, el 30 de desembre, el 28 de gener i el 27 de febrer.
21/12/2020
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025
