Comença oficialment l’estiu del 2021, amb el dia més llarg i la nit més curta

Dilluns a les 05:32 hora oficial començarà l’estació més llarga. Durarà 93 dies i 15 hores fins el 22 de setembre, quan començarà la tardor

Dilluns a les 05:32 hora oficial començarà l’estiu astronòmic. Durarà 93 dies i 15 hores fins el 22 de setembre, quan començarà la tardor.

El dia més llarg i la nit més curta

En termes de llum solar, el dia del solstici d’estiu és el més llarg de l’any. Al desplaçar-se cap al nord la insolació (cal recordar que al cercle polar àrtic el sol no es pon), les localitats més septentrionals de les Balears tenen uns minuts més de sol que les meridionals. La insolació varia de les 14 hores i 53 minuts de Formentera a les 15 hores de Menorca, on se supera el llindar de les 15 hores de sol al dia. En total el dia més llarg dura aproximadament 5 hores i 30 minuts més que el dia més curt, el del solstici d’hivern, que en guany serà el 21 de desembre.

L’estiu és l’estació més llarga

En una òrbita el·líptica, com la terrestre, hi ha un punt de màxima i un de mínima distància respecte el Sol. Dia 6 de juliol de 2021 a les 00:27 hora oficial, la Terra se situarà en el punt més allunyat del Sol en la seva òrbita, anomenat afeli. Concretament a 152.100.527 km de distància, uns 5 milions de kilòmetres més lluny que a principi de gener quan s’arriba al punt de mínima distància o periheli. En conseqüència, la velocitat orbital no és regular, s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli, motiu pel qual l’estiu és sempre l’estació més llarga de totes. L’hivern de 2020-21 va tenir 88 dies, 5 menys que aquest estiu.

Les estacions no depenen de la distància al Sol

A l’estiu, per tant, no fa calor perquè la Terra estigui més a prop del Sol. Les estacions depenen de la inclinació de l’eix de rotació terrestre, que exposa o allunya els hemisferis als rajos de sol. A l’estiu no només hi ha més hores de sol sinó que la insolació és molt efectiva i es concentra més energia per unitat de superfície que a l’hivern. Així, pel solstici d’hivern el Sol a migdia s’aixeca 27º per sobre de l’horitzó, l’altura que assoleix pel solstici d’estiu a les 09:00 hores del matí (a migdia arriba a 74º).

Com a curiositat, les ombres projectades pels objectes el dia del solstici d’estiu són les més curtes de l’any. Això és degut a que el dia més llarg és també aquell en què el sol és més alt.

El cel nocturn de l’estiu: una lluna blava i les llàgrimes de St. Llorenç

Aquest estiu hi haurà 4 llunes plenes: el 24 de juny, el 24 de juliol, el 22 d’agost i el 21 de setembre. Aquesta és una de les curiositats astronòmiques d’aquest estiu ja que les estacions solen tenir 3 llunes plenes. Les estacions amb 4 llunes plenes es repeteixen periòdicament 7 vegades cada 19 anys. La darrera estació amb 4 llunes plenes va ser la primavera de 2019 i no es tornarà a repetir fins l’estiu de 2024. La tercera de les 4 llunes plenes, en aquest cas la del 22 d’agost, s’anomena modernament «lluna blava».

A l’estiu arriba la pluja d’estels més coneguda i, normalment, una de les més vistoses de l’any: els Perseids o «Llàgrimes de St. llorenç». El seu màxim serà en les nits de l’11 al 12 i del 12 al 13 d’agost, quan s’espera que siguin observables de 60 a 100 meteors cada hora si les condicions del cel ho permeten.