Demostrant que tot i ser una espècie d’ésser llunyà, intocable o diví, Bruce Springsteen és possiblement extremadament humà

Sis anys han passat des de l'última gira internacional de The Boss i tres des que va anunciar la seva tornada a la carretera, que després va ajornar per la covid, i que, per fi, aquest divendres entra a Europa, per la porta oberta que sempre li ha brindat la seva benvolguda Barcelona

Bruce Springsteen signa autògrafs als seus fans que li han esperat aquest dijous, a les portes d'un hotel de Barcelona, on l'artista s'allotja abans dels concerts. / EFE - Quique García

58

Una visita, una vegada més… i ja són vint, a Barcelona, aquest divendres i diumenge, a l’Estadi Olimpic, The Boss.

Sí, ara mateix hi ha milers de cors afamegats… tenen gana de tornar a escoltar un dels ‘grandíssims’ de la música. Ni l’edat ni la covid han aturat Bruce Springsteen de fer una visita més a la capital catalana. I tothom té clar que la veu que se sentirà damunt l’escenari no és ja la d’aquest Hungry Heart de 1980… Que ja queden lluny aquells dies de gloria.

I ell ho té clar també. Però és igual. És un luxe que vengui un altre any i que digui que Barcelona és la millor ciutat del món mentre es fa fotos amb els fans… tots, segurament, més joves que ell…

I també sabem que deu dir el mateix a totes les ciutats que visita… o no. Però el que sabem és que ha estat amb nosaltres tota la vida… i que segurament ha escrit la banda sonora d’alguns dels passatges de la vida que tots recordam…

I sí, podria haver-se retirat, com va anunciar abans dels atemptats de l’11 de setembre, però una vegada més era necessari per alçar l’ànim dels estatunidencs que el veren néixer. I ho va fer…

Possiblement és en aquell punt que se n’adona que el seu lloc és damunt els escenaris… ja no per demostrar res, sinó per passar-ho bé. Per fer-ho passar bé als que escolten… i que, efectivament, la seva vida és córrer món…

Demostrant que tot i ser una espècie d’ésser llunyà, intocable o diví, Bruce Springsteen és possiblement extremadament humà… I sí… potser mai serà el rei del rock, que només n’hi va haver un… ni el príncep… el gran Prince… ni el duc, com Duke Ellington… ni el compte, que era Count Bassey… però dirigeix com ningú els crits i càntics de la legió que es pegarà per estar a prop d’ell el vespre d’aquest divendres i de diumenge… i ho fa tan bé perquè tot i no tenir cèrrec nobiliari… ell és senzillament The Boss.

Un reportatge de Toni Escanellas a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio.

cultura

Els guardonats dels premis Ciutat de Palma

S'han entregat al teatre Principal en una gala retransmesa en directe al YouTube d'IB3

societat

Tot a punt a Pollença per celebrar la pujada al pi de Sant Antoni

Els pollencins han sortit més tard cap a la finca per la pluja, però no han deixat de complir la tradició de berenar a Ternelles

societat

Jaume Coll, de 16 anys, corona el Pi de Pollença d’enguany en uns 15 minuts

Davant les càmeres d'IB3, durant el directe de la retransmissió de la festa ha agraït l'ajuda dels seus amics

societat

Manacor esclata amb les Completes

Centenars de persones han cantats alhora els goigs