Illes Balears
Una cançó popular, himne oficiós de Maó, que és pràcticament la mateixa que l'himne de la ciutat asturiana d'Avilés. I la gran pregunta: quin himne va sonar abans?
07/09/2022
Maó ja ha donat aquest dimarts el tret de sortida a les festes de la Mare de Déu de Gràcia, amb la primera sonada de tambor i fabiol que s’ha sentit, a les 9 en punt, enmig d’un silenci sepulcral tot i la gran multitud que s’ha concentrat a la plaça de la Constitució.
Després del pregó, que enguany l’ha protagonitzat el grup de gòspel ‘Moment a Cor’, totes les veus de les centenars de persones presents a la plaça s’han alçat per interpretar el cant popular del ‘Es Mahón’, l’himne de Maó:
Es Mahón
Una ciudad hermosa y galante
Tiene comodidades de una ciudad grande
Hay comercios de gran importancia
Juzgado de primera instancia
Y una hermosa electricidad.Mahón tiene muchachas bonitas,
Hay boticas, hay cafés,
Hay teatros y buenos paseos,
Y un puerto de mar al pie.
Un himne amb una melodia un tan peculiar perquè és pràcticament la mateixa que l’himne de la ciutat asturiana ‘Es Avilés’. Ambdues ciutats han reivindicat l’orginalitat d’aquesta cançó popular, himne oficiós, que no oficial. I segons apunten, Maó podria ser la pionera en crear aquest himne, ja que existeix més documentació.
Segons explica el cantant baríton menorquí Lluis Sintes al seu blog, l’origen de la cançó es remunta a una visita d’Alfons XIII a Menorca, dins d’una gira pel Mediterrani l’any 1904. Aleshores, el monarca tenia només 16 anys i en la capital menorquina es va decidir que el més adequat era rebre’l amb una cançó menys solemne i més animada que el ‘Te Deum’ que es va interpretar en la catedral de Barcelona en el seu honor.
El rei Alfons va desembarcar a Maó el 20 d’abril de 1904, junt amb el seu seguici i acompanyat del president del govern espanyol, el mallorquí Antoni Maura. La banda de música i un cor de nombrosos joves entonaren una cançó en castellà, ja que el rei és castellà, i amb una lletra en clau quasi infantil, perquè el monarca tenia 16 anys. Fou aleshores quan començà a sonar ‘Es Mahón’.
Sigui com sigui, es desconeix qui va ser l’autor real de l’himne. I tampoc se sap com va arribar a Avilés. Tot està ple d’històries i relats populars, però se’n destaca una que podria apropar-se a la realitat i és que, segons un article del diari regional La Nueva Espanya publicat en 1995, un home anomenat Cástor Álvarez comenta que durant els anys 30, en la base militar de Ferrol van coincidir molts homes d’Àvila i de Maó que “en el front de l’Ebre, es va sentir cantar l’Es Mahón” i que per la seva leltra enganxosa i melodia fàcil, la cançó va agradar als asturians i se la van emportar a la seva ciutat.
Han estat molts els intel·lectuals i artistes que han cantat o parlat sobre la peculiaritat d’aquesta melodia, des de l’artista neofolclòric Rodrigo Cuevas, passant pel premi Nobel Camilo José Cela fins als cantant Ana Belén, Patrícia Martínez o Rubén Díaz:
07/09/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
