X

Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

Ha estat detectada per primera vegada en la història al cràter Calvius, un dels més visibles des de la Terra

27/10/2020

Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

A la lluna hi ha aigua. Ho anuncià ahir en una nota de premsa l’Administració Nacional d’Aeronàutica i l’Espai (NASA). Ha estat detectada per primera vegada en la història al cràter Calvius, un dels més visibles des de la Terra, situat a l’hemisferi sud de la Lluna en la seva cara visible.

Aquesta descoberta ha estat possible gràcies a l’observatori aeri SOFIA, que consta d’un telescopi reflexiu de 2,5 metres instal·lat en un Boeing 747 amb el qual, des d’uns 14.000 metres d’altura,s’observen detalls impossibles de percebre des de la superfície terrestre a causa de la terbolesa atmosfèrica.

El telescopi va captar la longitud d’ona específica de les molècules d’aigua i descobrí una concentració relativament sorprenent, de 100 a 400 parts per milió, per cada metre cúbic de sòl, l’equivalent a una llauna comercial de refresc. No és gaire en comparació amb el desert del Sàhara, que multiplica per 100 la quantitat trobada en aquest sector de la Lluna. La importància del fet rau en què, des de fa anys, se sospita de la presència d’aigua en quantitats importants als pols de la Lluna però encara ara no ha estat possible detectar-la de manera categòrica. Trobar aigua a una zona il·luminada obre la porta a la possibilitat de trobar-ne a llocs obscurs amb una concentració superior, ja que, sense la protecció d’una atmosfera, l’aigua de la zona il·luminada s’hauria de perdre a l’espai.

Aquest fet també planteja noves qüestions sobre com arriba l’aigua al satèl·lit. Els meteorits que impacten a la superfície són susceptibles de transportar-ne petites quantitats que quedarien dipositades al sòl. Una altra possibilitat és la d’un procés de formació mixt, en el qual el vent solar aporta hidrogen a la superfície lunar on reacciona químicament amb els minerals que contenen oxigen, per formar hidroxil. La radiació originada pel bombardeig de petits meteorits podria transformar l’hidroxil en aigua.

Segons Jacob Bleacher, cap de la Missió d’Operacions i Exploració Humana de la NASA, l’aigua «és un recurs valuós, tant pel que fa a la finalitat científica com per a la seva utilització per part dels exploradors». Si fos possible fer servir aquest recurs in situ, no hauria de ser transportada des de la Terra i, per tant, augmentaria la capacitat de les missions per carregar instrumental i equips d’investigació científica.

27/10/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris