Consell i ajuntaments d’Eivissa es reuneixen aquest dijous per analitzar els efectes del decret urbanístic

Els consistoris encara no saben com afecta la nova normativa als seus municipis

Representants del Consell d’Eivissa i de tots els ajuntaments es reuniran aquest dijous per analitzar els efectes que tendrà a l’illa el decret llei de mesures urgents de protecció del territori aprovat pel Govern. Els consistoris afronten aquesta nova normativa amb incertesa, perquè encara no saben com afectarà els seus municipis.

L’Ajuntament de Sant Josep calcula que entre 6 i 8 sòls urbanitzables del seu municipi queden desclassificats i passen a ser rústics. Segons el Consistori, són terrenys on en vint anys no hi ha hagut cap desenvolupament ni transformació. Alguns estan situats a nuclis turístics com Cala Vedella, Cala Tarida i Cala Corral o a la zona de Sant Jordi. El Consistori josepí no sap com afectarà la normativa als sòls urbans no consolidats, coneguts popularment com a ‘falsos urbans’ perquè haurà de ser el Consell d’Eivissa qui determini si es poden construir o no. Tot i això confien que es pugui consensuar amb els ajuntaments.

L’Ajuntament de Sant Antoni, en un primer càlcul que va oferir el Consistori a la premsa local, especificava que el decret podria afectar 80 hectàrees de sòl urbanitzable i 50 de sòl urbà no consolidat, els anomenats ‘falsos urbans’. De totes maneres, els tècnics municipals estan fent ara una anàlisi detallada de l’afectació que estarà disponible en els pròxims dies. Al municipi de Sant Joan, els tècnics encara estan estudiant l’abast d’aquesta normativa i esperen que la reunió d’aquest dijous amb el Consell serveixi per aclarir la situació.

De fet, el Consell d’Eivissa tendrà una participació clau en el tema dels urbans no consolidats, aquells que no compten amb tots els serveis bàsics com aigua o clavegueram. El decret del Govern estableix una moratòria i suspèn les tramitacions i aprovacions de plans de desenvolupament i instruments de gestió, així com tota classe d’autoritzacions i llicències urbanístiques en aquestes àrees fins a finals de 2022 o fins que estiguin aprovats els instruments d’ordenació per part dels consells. Segons el decret, els consells hauran de marcar quins criteris se segueixen per determinar si aquests sòls s’han de poder construir i ho podran fer a través de modificacions puntuals dels seus plans territorials insulars. En cas que el dia 31 de desembre de 2021 els consells no ho hagin fet, aquesta feina serà assumida pel Govern de les Illes Balears, que haurà d’aprovar el corresponent instrument d’ordenació abans del 31 de desembre de 2022.

L’Ajuntament de Santa Eulària lamenta que ara, amb el nou decret, el Consell d’Eivissa haurà d’emetre un informe quan “s’hagin de fer modificacions puntuals de planejament”. “Abans era un informe no vinculant i ara sí, de manera que perdem autonomia”, destaca el Consistori, que no veu amb bons ulls aquest canvi perquè pot condicionar l’urbanisme del municipi.

En el cas de Formentera, el nou decret no afecta l’illa perquè compta amb una “normativa territorial actualitzada i proteccionista”, segons diu el Consell de Formentera. “Les últimes modificacions del PTI daten del 2019 i 2020, i les edificacions en rústic posteriors al 2010 no poden ser destinades a l’ús turístic, fet que redueix l’especulació urbanística a Formentera“, assegura la màxima institució formenterera. El Consell de Formentera destaca que les modificacions de la normativa s’han de fer amb “participació ciutadana i un ampli consens” i diuen que així ho varen fer amb les darreres revisions del PTI, el que va propiciar l’aprovació al ple “sense cap vot en contra”.