X

El TC admet que els consumidors siguin atesos amb la llengua oficial que triïn

La sentència del Constitucional respon a un recurs que 50 diputats del PP al Congrés van presentar contra determinats articles del Codi de Consum de Catalunya de 2010

01/02/2018

El TC admet que els consumidors siguin atesos amb la llengua oficial que triïn

El Codi de Consum de Catalunya estableix el dret a rebre en català la publicitat i qualsevol altre tipus d'informació comercial, la documentació contractual o els pressupostos, els resguards i factures, les instruccions per a ús i maneig adequats dels béns i serveis i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.

18

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès en una sentència divulgada aquest dimecres que la Llei de consum de Catalunya imposi que els consumidors puguin exigir a les empreses que es comuniquin amb ells en català, però aclareix que això no pot portar a l’exclusió de l’espanyol, sinó únicament a la possibilitat de triar.

És a dir, la llei catalana pot obligar a les empreses que facin possible l’elecció per als consumidors de qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya, però no imposar l’ús del català sobre l’espanyol, diu el TC.

“Ni el reconeixement d’un dret ni l’establiment d’un deure de la disponibilitat lingüística de les entitats privades, empreses o establiments oberts al públic, pot significar la imposició a aquestes, al seu titular o al seu personal, l’obligació d’ús de qualsevol de les dues llengües oficials”, diu l’alt tribunal. Assentada aquesta base, el tribunal de garanties accepta “la proclamació en abstracte del dret del consumidor a ser atès en la llengua oficial que esculli”.

La sentència del TC respon a un recurs que 50 diputats del PP al Congrés dels Diputats van presentar contra determinats articles del Codi de Consum de Catalunya de 2010. “Les persones consumidores, en les seves relacions de consum, tenen dret, d’acord amb l’establert per l’Estatut d’Autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin”, deia el text recorregut.

Així, la norma recorreguda estableix el dret a rebre en català la publicitat i qualsevol altre tipus d’informació comercial, la documentació contractual o els pressupostos, els resguards i factures, les instruccions per a ús i maneig adequats dels béns i serveis i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. A tot això se sumen “els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que es refereixi a ells o que es derivi de la realització d’algun d’aquests contractes”.

El TC respon que aquest text no és inconstitucional, sempre que s’interpreti en els termes establerts en el fonament jurídic quatre de la seva sentència. És en aquest fonament en el qual deixa clar com ha d’interpretar-se la seva decisió: no cal imposar qualsevol de les dues llengües oficials de manera general, immediat i directe i, menys encara, “establir cap règim sancionador enfront d’un eventual incompliment d’unes obligacions individuals que mai podran ser aquests”.

La sentència es refereix també a altres aspectes de la norma recorreguda, a la qual es retreia també en el recurs que vulnerava el dret a la llibertat d’empresa perquè la imposició de posar a la disposició dels consumidors textos i comunicacions en català suposa un cost addicional per a les empreses.

El que la Constitució garanteix, respon el TC, no és “la garantia que totes les empreses d’un mateix sector gaudeixin del mateix grau de llibertat en tot el territori nacional, sinó que cal derivar la garantia que (…) totes les empreses d’un mateix sector gaudeixin del mateix grau de llibertat davant cada ordenament individualment considerat, l’estatal i els autonòmics, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs també en aquest punt”.

01/02/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT