Illes Balears
Quatre finques han començat a compostar la llana, que, si no es ven al mercat tèxtil, ha de rebre el tractament de residu
08/11/2023
El valor de la llana mallorquina per a ús tèxtil s’ha desplomat al mercat internacional en els darrers anys. Només 150 de les 300 tones de l’illa es comercialitzen. “La llana d’aquí ha de competir amb producte procedent d’ovelles seleccionades a posta per la llana”, diu Magdalena Adrover, la menescal d’APAEMA.
“Aquesta campanya es paga a 5 cèntims el quilo i d’una ovella se’n sol extreure prop d’un quilo i mig”. Adrover explica que costa molt més tondre l’animal, entre 1,5 i 5 euros. Però no vendre la llana implica que, per normativa europea, ha de rebre el tractament de residu, i això també té un cost.
Per això, l’associació Mallorca Rural ha engegat un pla pilot a 4 finques per tal que la llana deixi de ser un maldecap per al pagès. La gerent de Mallorca Rural, Magdalena Llull, assegura que es tracta de “convertir la llana en fertilitzant“. Així mateix, es mescla amb restes de poda, fems d’animal, palla i orgànic i en fan compost.
De manera regular, es du a terme un seguiment dels caramulls i, d’aquí a uns mesos, n’analitzaran l’adob resultant per veure’n les propietats i valorar si es pot emprar també en ecològic. Els integrants del projecte destaquen que, a més de convertir un residu en un recurs, s’evita haver d’importar fertilitzant, “es fa camí cap a la circularitat”, segons Tomeu Company, enginyer agrícola de Mallorca Rural.
El projecte, impulsat per Mallorca Rural, es finança amb fons europeus Feader i, a més, conta amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i del Govern central.
08/11/2023
Ho fa per versionar 'Have you ever seen the rain' del grup Credence Clearwater Revival
La Guàrdia Civil investiga les circumstàncies en les quals va ocórrer la mort violenta de l'home, de 34 anys
Una dona de 55 anys ha estat traslladada al Mateu Orfila
Tot i la versatilitat de la seva formació, només poden fer feina al departament de codificació clínica
