Les dades de la crisi migratòria a les Illes Balears
Evolució de l'arribada de migrants a l'arxipèlag
Quatre finques han començat a compostar la llana, que, si no es ven al mercat tèxtil, ha de rebre el tractament de residu
El valor de la llana mallorquina per a ús tèxtil s’ha desplomat al mercat internacional en els darrers anys. Només 150 de les 300 tones de l’illa es comercialitzen. “La llana d’aquí ha de competir amb producte procedent d’ovelles seleccionades a posta per la llana”, diu Magdalena Adrover, la menescal d’APAEMA.
“Aquesta campanya es paga a 5 cèntims el quilo i d’una ovella se’n sol extreure prop d’un quilo i mig”. Adrover explica que costa molt més tondre l’animal, entre 1,5 i 5 euros. Però no vendre la llana implica que, per normativa europea, ha de rebre el tractament de residu, i això també té un cost.
Per això, l’associació Mallorca Rural ha engegat un pla pilot a 4 finques per tal que la llana deixi de ser un maldecap per al pagès. La gerent de Mallorca Rural, Magdalena Llull, assegura que es tracta de “convertir la llana en fertilitzant“. Així mateix, es mescla amb restes de poda, fems d’animal, palla i orgànic i en fan compost.
De manera regular, es du a terme un seguiment dels caramulls i, d’aquí a uns mesos, n’analitzaran l’adob resultant per veure’n les propietats i valorar si es pot emprar també en ecològic. Els integrants del projecte destaquen que, a més de convertir un residu en un recurs, s’evita haver d’importar fertilitzant, “es fa camí cap a la circularitat”, segons Tomeu Company, enginyer agrícola de Mallorca Rural.
El projecte, impulsat per Mallorca Rural, es finança amb fons europeus Feader i, a més, conta amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i del Govern central.
Evolució de l'arribada de migrants a l'arxipèlag
A les 5.53 hores ha nascut a Can Misses el primer nadó de les Pitiüses, Marwa Udari Checa
70 caravanes de l’associació Caravaning Oasis s'han reunit per acabar el 2025 i començar l'any nou
Ha estat a l'estanc Can Ximet que ha venut un dècim del 06703