El servei que ofereix el Govern i gestiona ADISEB té llista d'espera
“Em sento una persona diferent pel que fa a la meva autoestima, quan em mir al mirall pens ‘m’estimo'”. A Sabrina Ortiz li ha costat anys arribar fins aquí. Ella va patir assetjament escolar, va haver de canviar de centre i, per encaixar en un nou grup d’amics, va començar a fumar i drogar-se. “Em vaig acabar enganxant a la marihuana i era horrible. No soportava veure els meus pares, els tenia odi. No volia fer res en família, era arribar a casa i tot em feia fàstic”, diu Sabrina.
“Han passat coses molt dures en la família”. Així ho recorda la seva mare, Trinidad García, la qual assegura que la situació va empitjorar. “Era la violència: rompre una porta, fer-me una empenta… em deien que havia de denunciar-la per agressions. Clar, com a mare no podia, com podia denunciar la meva filla?”
Finalment els pares interposaren la denúncia i un jutge va ordenar l’ingrés de Sabrina en un pis de convivència, fora de casa, on es va desintoxicar i va rebre ajuda. També accediren al Servei de Prevenció i Tractament de Violència Filioparental del Govern, gestionat per l’entitat ADISEB, on reberen atenció psicològica.
“En la major part dels casos acaba havent-hi una voluntat de col·laboració per part dels fills, fins el punt que venen voluntàriament una vegada que ha acabat la mesura judicial que ja no els obliga a assistir”, assegura Anna Sala, psicòloga del servei. Segons la coordinadora, Victòria Ramis, “la tendència és que de cada any s’incrementen els casos de violència dels fills cap els pares, de fet ara hi ha llista d’espera per accedir al servei”.
Sabrina i Trinidad, mare i filla, recomanen a les famílies que passen pel mateix que demanin ajuda. Ho poden fer als serveis socials municipals, als centres de salut, centres escolars, o bé denunciar en dependències de les Forces i Cossos de Seguretat.
“Crec que hi ha moltes famílies que han passat pel mateix que jo”, diu Trinidad. “Els demanaria que agafin els fills de la mà, els acompanyin i no sentin vergonya perquè tenen un problema i necessiten ajuda, ells sols no ho poden fer. La meva filla n’és un exemple que el sistema funciona”
Per part seva, Sabrina, anima els pares a denunciar: “Si el dia de demà, tengués un fill parescut a jo, el denunciaria. Ho tenc claríssim”. Ella ara ha refet la seva vida i vol estudiar Educació Social per ajudar a persones que passin per la seva situació.
El jove jugador de Palma s'entrena i juga a Mèxic des de l'estiu