Illes Balears
Els fabricants temen que la transició energètica deixi fora les empreses que no pugui fer front al cost i al termini per dur-la a terme
08/05/2023
Imatge de la teulera Bandrís de Manacor
15Creixen les exportacions de material de construcció fets a Balears. Els fabricants del sector han venut fora de l’Estat productes per valor de 16 milions d’euros els dos darrers anys. Això són més de 18 tones de materials de construcció de producció local repartits pel món els darrers dos anys en una tendència creixent: si el 2021 es va exportar material de construcció local per un valor de 7.146.000 euros, l’any passat se’n van superar els 9 milions. Majoritàriament, a Amèrica, Àfrica i Àsia. Però també s’envien rajoles, aïllament i peces prefabricades a la resta d’Europa i a Oceania. I no només són les grans empreses les que desafien la insularitat i envien els seus productes a l’estranger. També n’hi ha de familiars. La clau, asseguren, és fer productes únics.
La fàbrica de rajoles hidràuliques Huguet, a Campos, va començar a “sortir a fora i internacionalitzar” fa set anys i, a dia d’avui, la seva exportació suposa aproximadament una tercera part de la seva producció, n’explica el gerent, Biel Huguet. Diu que continuen creixent en aquest sector del negoci i fent “molta feina fora” perquè el seu objectiu és exportar “com més millor”. A Manacor, Tejar Bandrís és una teulera familiar que fabrica rajoles, escalons, gelosies i altres materials. Fa anys que envien els seus productes no només a la resta de l’arxipèlag, on pràcticament no n’hi ha fabricants, i a la península, sinó a la resta d’Europa i també als Estats Units. I ara arriben encara més enfora: a Austràlia. “Fa dos anys que hi tenim un distribuïdor i hi hem obert un poc de mercat”, n’explica el propietari, Toni Bauçà. El punt de partida va ser “un client que és arquitecte i va estar molt interessat” i ara “començam a fer cosetes, tenim qualque projecte en marxa perquè el nostre producte agrada molt”. A Porreres, Poraxa treballa amb el poliestirè expandit per fer tant peces d’aïllament com motllures i ornaments com cornises, mènsules, arcs i columnes, una solució pràcticament “única a Espanya” que permet atribuir al client un cost del transport, que per “l’embalum” del producte en faria inviable el cost d’altra manera, n’explica una de les responsables, Cristina Garcia.
L’adaptació a la llei de Canvi Climàtic
El gerent de Construïm – l’associació d’indústries fabricants de material de construcció de Balears-, José Peña, adverteix que “la pujada de costos per qüestió de sostenibilitat” que pot derivar de l’aplicació de la llei estatal de Canvi Climàtic i Transició Energètica pot fer davallar aquestes exportacions i, fins i tot, suposar el tancament d’empreses del sector. “Que hi hagi un impost a una banda i, a l’altra, no, pot generar un desavantatge competitiu”, exposa en al·lusió a la competitivitat en l’àmbit internacional.
En el mateix sentit es pronuncia el director tècnic de Ladrillerias Mallorquinas -principal consumidor de gas de Balears pels seus forns-, Joan Castor. “Aquestes lleis que s’han imposat des d’Europa i amb molt bona vocació ambiental intenten marcar uns terminis de transició, crec que són massa optimistes i la majoria d’empreses no podran assumir-les. O se’n modifica el període transitori o moltes empreses no podran complir la llei”, explica Castor.
Amb tot, les empreses que fabriquen materials de construcció local fa anys que fan feina per la sostenibilitat i la innovació argumenten des de Construïm, que les assessora perquè puguin reduir la contaminació. “Sense estar obligats per llei, els nostres associats han calculat la seva petjada de carboni i fan feina en un pla de reducció d’emissió a través de l’adquisició de plaques solars o vehicles elèctrics”, n’afirma el gerent Peña respecte de les inversions a què obliga la llei per reduir les emissions de gasos.
La majoria d’empreses exportadores tenen en marxa nous productes fets a partir de material que es considerava de rebuig, com la llana d’ovella que deixà de tenir valor amb la decadència del sector agrari i la transformació industrial al segle XX. “Hi ha un parell de mostres d’aquesta llana d’ovella de Mallorca i ara estam en un període de prova, per anar provant… Segurament d’aquí a dos o tres mesos, sortirà a la venda”, apunta Garcia, de PORAXA.
Rajoles fetes a partir de maons reciclats, projectes per reutilitzar tot el material que sobra a les obres o els enderrocs, també es desenvolupen a fàbriques de Balears. “Es tracta de produir d’una manera sostenible fins a reciclar moltes coses”, assenyala Huguet de la marca de rajoles hidràuliques homònima. “Tenim un projecte d’investigació molt potent per fer productes a partir de ciments naturals; a més investigam amb calç, un altre producte interessant. Tenim molts de fronts oberts”, conclou el cap d’aquesta firma campanera que destaca per col·laborar amb dissenyadors i arquitectes de prestigi internacional per obrir el producte local a nous mercats que apreciïn el seu valor afegit.
08/05/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
