A les Pitiüses creixen els habitatges unifamiliars, 343 noves cases l’any passat, segons les dades de visats que avui han donat a conèixer el Col·legi d’Arquitectes. És la segona xifra més alta en els darrers 20 anys. Però, clar, gairebé la meitat d’aquestes noves cases són fruit de la regularització. La majoria de nous habitatges són pisos, 510. Per municipis, destaca Santa Eulària, que encapçala la construcció tant de plurifamiliars com d’unifamiliars i concentra un terç de les noves cases, mentre que a Formentera no s’hi farà cap promoció de plurifamiliars.
Els arquitectes pitiüsos parlen d’un increment generalitzat de l’activitat sobretot estirat per la regularització extraordinària habilitada des del Govern. El que no té gaire incidència a Eivissa són els pisos de protecció oficial, 81 nous habitatges ha promogut l’Ibavi, mentre que el preu limitat és pràcticament anecdòtic. No és una fórmula atractiva, diuen els arquitectes: només s’han concedit 7 permisos al llarg de 2025 a Eivissa i Formentera.
Segons Lluís Oliva, el president de la Demarcació de les Pitiüses del Col·legi d’Arquitectes de Balears, això és perquè no resulten viables: “Amb el 100% de cases destinades a preu limitat, un promotor va a pèrdues. Només a partir de poder vendre un 25% de pisos al mercat lliure, amb un preu molt més elevat, es comencen a nivellar ingresos i despeses i guanyar-hi alguna cosa”. Mentrestant, el sector del luxe ofereix rendibilitats que poden superar el triple de la inversió, així que fan falta incentius fiscals i una tramitació àgil si es vol fer més atractiva la construcció de pisos assequibles.
Els projectes visats l’any passat representen una inversió estimada d’uns 446 milions d’euros que es començarà a executar els propers mesos o anys. Els arquitectes incideixen en la lentitud dels tràmits als ajuntaments. Santa Eulària i sobretot Vila van més ràpids, perquè són els que tenen el planejament més al dia, encara que els terminis s’allarguen massa si s’han de demanar informes d’altres administracions.
La presidenta s'ha reunit amb el president del Govern central per parlar sobre finançament, condonació del deute i migració en una reunió que ha tengut lloc aquest dimecres
El canvi s'adapta a la Llei de capitalitat, que fixa que la denominació oficial de la ciutat és només Palma. Ara s'obri un període d'al·legacions abans que la modificació es pugui aprovar de manera definitiva.