Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

Manuel Delgado va admetre 48 morts, entre elles la d'una jove francesa a Sant Jordi
La nostra companya Cristina Amanda Tur, presentadora de Nautilus a Ib3 Ràdio, retorna a la crònica negra amb el director eivissenc Héctor Escandell: ahir presentaren el seu llibre El Arropiero. La desconstrucció d’un monstre a Sa Nostra Sala de Vila davant una gran expectació.
L’obra és el resultat d’una investigació exhaustiva sobre la història d’un dels assassins en sèrie més importants d’Espanya. Un dels seus crims va tenir lloc a Sant Jordi, a Eivissa.
L’estiu del 68, l’estatunidenc Jules Morton va ser jutjat per l’assassinat de la turista francesa Margaret Hélène. S’havien conegut una nit a Eivissa l’any anterior i ella havia aparegut morta al matí. Com a principal sospitós, va romandre un any a la presó eivissenca. Finalment, va ser absolt per manca de proves. L’any 71, Manuel Delgado Villegas, conegut com “el Arropiero” confessava el crim. I no només aquest. Assegurava haver comès 48 assassinats i s’autoproclamava com el criminal més important d’Espanya.
Per redactar aquest llibre, Cristina Amanda Tur i Héctor Escandell varen entrevistar dos dels policies que formaren part de la comitiva que va acompanyar el Arropiero al llarg de mesos en una ruta per Espanya amb l’objecte de reconstruir els crims que havia confessat.
Sobre la taula, dos projectes més pel que fa a aquest personatge sinistre: una sèrie de televisió sobre la seva vida i un llargmetratge centrat en el crim d’Eivissa.
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari