Els caçadors volen saber per què moriren els seus cans al vaixell
Ara per ara, no duran a terme accions legals
La vicepresidenta de l'Argentina té immunitat fins al desembre de 2023 i pot recórrer contra la sentència davant tribunals superiors
Cristina Fernández de Kirchner ha estat condemnada a sis anys de presó per irregularitats en la concessió d’obres viàries durant els governs kirchneristes, entre 2003 i 2015. El Tribunal Oral Federal 2 també ha condemnat la vicepresidenta d’Argentina a la pena d’inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics, però que l’exmandatària rebutja i atribueix a una “màfia paraestatal”, que assegura que la vol “presa o morta”.
Al cap d’un judici que des de maig de 2019 ha tingut en suspens l’Argentina, el Tribunal Oral Federal 2 ha dondemnat l’expresidenta a la pena de 6 anys de presó i inhabilitació perpètua per a exercir càrrecs públics pel delicte d’administració fraudulenta de fons públics en relació a la concessió d’obres viàries.
Els jutges, no obstant això, l’han absolta en els càrrecs per presumpta associació il·lícita pels quals també l’acusava la Fiscalia, que en aquest judici havia sol·licitat una pena de 12 anys de presó per a Fernández.
En aquest procés es van jutjar irregularitats en la concessió de 51 obres públiques a firmes de l’empresari Lázaro Báez durant els Governs del finat Néstor Kirchner (2003-2007) i Cristina Fernández (2007-2015) en l’austral província de Santa Cruz, bressol polític del kirchnerisme.
A més de condemnar Cristina Fernández, el tribunal també ha imposat diverses penes de presó a Báez i a set ex funcionaris públics, però n’ha absolt quatre acusats més, entre ells Julio De Vido, ministre de Planificació Federal de l’Argentina entre 2003 i 2015.
Ara per ara, no duran a terme accions legals
L'Aemet ha activat, entre les 08.00h i les 11.00h, l'avís taronja a la Tramuntana, est i sud de Mallorca; ara només està activat l'avís groc a Menorca
Ha estat una col·lisió posterior en marxa al quilòmetre 26 de la carretera vella de Sineu
En un informe recomana cercar alternatives i el Ministeri apunta a una solució en superfície