Incendi forestal descontrolat a Andratx: les flames han cremat unes 70 hectàrees
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'increment de la població augmenta i satura els espais dels col·legis i instituts de les Balears
L'escola del Rafal Vell de Palma aquest dimecres al matí.
15La població escolar creixerà un any més a les Balears i els ja saturats centres educatius de les Illes hauran d’assumir més alumnes. Davant aquest panorama, la Conselleria d’Educació calcula que s’hauran de crear una seixantena de grups nous a escoles i instituts ja existents. Això, per afrontar l’elevada demanda d’escolarització prevista per al pròxim curs. Segons els números de la Conselleria, basats en el padró i sobretot en l’arribada de nouvinguts, uns 2.500 alumnes nous s’incorporaran al sistema educatiu balear (als estudis no universitaris) a partir de setembre.
El departament de Martí March preveu que la població escolar de les Balears arribi als 170.000 alumnes el curs que ve. Educació afirma que la tendència sempre ha estat a l’alça en els darrers 20 anys a les Illes. El director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, en declaracions a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio explica que és un increment aproximat d’un 1,5% de la població escolar total de les Balears, “una pujada que no es dona a cap altra comunitat espanyola”. “És un creixement que no és sostenible. La possibilitat de resposta a unes illes són limitades”, apunta.
La població escolar creix, sobretot a les zones turístiques, però hi ha una mancança històrica d’infraestructures a les Balears. Falten escoles i instituts per absorbir la demanda d’escolarització. El pla de la Conselleria contempla construir 10 nous centres educatius i també una quinzena d’ampliacions fins a l’any 2023. La realitat, però, és que només dues d’aquestes noves instal·lacions estaran enllestides enguany, en els dos casos a Mallorca. Parlam d’una escola de primària a Son Macià, a Manacor, i d’un institut a Santa Maria del Camí.
La previsió per a enguany és començar a construir el de Formentera, Alcúdia i Sant Josep de sa Talaia. Joan Amorós, membre de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa, assegura que la planificació és lamentable: “Des de l’any 2012 parlem de la construcció d’una nova escola a Cala de Bou i ara s’ha ajornat fins al 2020″.
A l’espera de les desitjades infraestructures, la solució a curt termini implica crear nous grups als centres ja existents. Segons la previsió de la Consellera d’Educació, el curs vinent s’obriran 24 línies noves a Infantil, 17 a Primària i una vintena a Secundària. I no tots els centres disposen d’espai per habilitar un nou grup. A partir d’aquí hi ha dues alternatives.
La primera, instal·lar-hi barracons. Avui dia n’hi ha 122 distribuïts per diferents escoles de les Balears i la Conselleria no descarta que alguna n’hagi de posar un per al pròxim curs. Tot i això, Educació assegura que la previsió és que el nombre d’aules modulars comenci a reduir-se a partir de setembre.
I la segona opció implica perdre aules de música, psicomotricitat o laboratoris per reconvertir-los en classes.
La Federació d’Associacions de Pares i Mares (FAPA), així mateix, subratlla la importància de reforçar les plantilles dels centres afectats per la creació de noves línies. Alguns dels alumnes nouvinguts no dominen els idiomes oficials de la Comunitat i necessiten una atenció especial per integrar-se en la dinàmica de grups. Albert Lobo, vicepresident de FAPA, explica que si no hi ha recursos extra, els professors han de destinar el seu temps a atendre les necessitats d’aquests alumnes “i no a fer les tasques habituals amb la resta del grup”.
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina