“L’Antàrtida sofreix un desglaç accelerat que afectarà tot el planeta”

Damià Gomis, investigador de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), explica que el continent gelat i l'Àrtic són els grans reguladors del clima

L’Antàrtida, un dels majors sensors climàtics del planeta, sofreix ja el desglaç accelerat en algunes de les seves zones, i encara que el desglaçament total elevaria el nivell de la mar desenes de metres, la massa de gel encara perdurarà milers d’anys, com a mínim.

Així ho explica en una entrevista Damià Gomis, investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i catedràtic de Física per la Universitat de les Illes Balears (UIB), per a qui el continent gelat i l’Àrtic destaquen per ser grans reguladors del clima. “Qualsevol disrupció climàtica que sofreixin tots dos i mitjançant un procés d’amplificació global, afectarà tot el planeta”, explica.

A pocs dies de la celebració de la Cimera del Clima (COP25) a Madrid, el continent gelat, un gran laboratori natural i amb una extensió gairebé 28 vegades la d’Espanya, serà un dels protagonistes destacats en aquesta trobada mundial, per ser un dels continents més vulnerables al canvi climàtic.

L’escalfament global ha desembocat en un augment del nivell de la mar degut a dos factors: d’una banda la fusió de gel continental fa que cada vegada hi hagi més aigua als oceans (no el gel marí, que ja ocupa el seu lloc i en fondre’s no incrementa el nivell de la mar) i el segon factor és l’expansió de l’aigua dels oceans en escalfar-se, ha explicat Gomis.

L’increment -entre 2,5 o 3 mil·límetres anuals avui dia- és un fet ja contrastat, ha observat l’investigador, per a qui l’Antàrtida és un dels grans contribuents potencials a aquesta pujada.

Gomis, director també del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC), apel·la a la responsabilitat dels Governs per adonar-se que, davant el canvi climàtic, serà costós adaptar-se a les conseqüències, què implementar mesures de mitigació.

Per exemple, continua l’expert, si el nivell de la mar s’incrementa de manera significativa a tot el litoral espanyol caldrà escometre obres de recreixement en els dics de tots els ports per a continuar amb la seva operativitat.

De quants doblers estaríem parlant?, es pregunta l’expert: no se sap amb exactitud, però tot apunta al fet que protegir la costa tendrà un “cost molt alt “, molt més que emprendre mesures de mitigació.

A les seves expedicions pel continent antàrtic (1994, 1996, 2008, 2009), Gomis ha observat que depenent de la variabilitat natural dels fenòmens és més o menys fàcil observar si els canvis són atribuïbles al canvi climàtic i a la variabilitat natural del clima, entesos com a mitjanes d’almenys 30, 40 o 50 anys.

Per al físic, el canvi climàtic és “ja inevitable”, perquè les quantitats de gasos d’efecte d’hivernacle emeses avui dia són suficients com per produir canvis significatius en el clima del planeta.

Per això, ha apel·lat als països a prendre mesures de mitigació, sobretot a aquells amb més capacitat d’assumir-les, perquè la magnitud del canvi futur “dependrà, en bona part, de les polítiques aplicades per la reducció de les emissions”.

En aquest punt, ressalta la gravetat de la urgència climàtica: els pròxims 10 anys es preveuen “decisius” per saber si la temperatura futura del planeta superarà en més o menys 2 graus l’existent en el període pre-industrial, i incideix en què una reducció significativa de les emissions de CO2 seria fonamental per limitar aquest increment a menys de 2 graus.

“Existeix un escenari optimista, complir l’Acord de París, fins i tot anar més enllà, perquè l’augment de la temperatura no sobrepassi 2 graus, i un altre més pessimista, en el qual no es prenguin mesures dràstiques, i en aquest cas es contempla un augment de temperatura de 4 o 5 graus (referència per a l’any 2100)”.

Les emissions de CO2 a Espanya s’atribueixen sobretot als sectors de producció d’energia i transport, i Gomis advoca per una “penetració massiva” d’energia de fonts renovables en substitució de les fòssils.

Així mateix, assenyala que el sector del transport, un dels més complexos per les seves emissions, ha de ser candidat a encapçalar un procés d’electrificació: “No serveix de res electrificar un cotxe si l’energia elèctrica per recarregar les bateries procedeix de centrals tèrmiques on es crema carbó”.

Respecte a altres mitjans de transport com l’avió, l’investigador ha apostat per minimitzar el seu ús com a mitjà de transport, perquè la societat no és conscient que “el canvi climàtic està en mans de tots”, no sols dels governants.