X

Damià Rotger s’endinsa en el mite de Caront en el seu darrer poemari, “Umbilical”

El poeta ferrerienc dedica un poema èpic en homenatge a la seva mare

10/04/2023

Damià Rotger s’endinsa en el mite de Caront en el seu darrer poemari, “Umbilical”

44

Els lligams maternofilials són el punt de partida del darrer llibre de Damià Rotger. Amb el títol “Umbilical”, el poeta ferrerienc traça un viatge èpic. Revisa el mite de Caront per parlar del dol, de la pèrdua i de com tornar sencer d’aquest viatge a l’interior de la poesia. Un homenatge a la seva mare carregat de sentiment, però sense sentimentalisme.

“Netedat. D’ençà que mare vola, guardo el cel dins la banyera per si en tornar, necessita un lloc on rentar-se les ales”. Aquests són alguns dels versos d’Umbilical”, el darrer poemari del menorquí Damià Rotger que parla sobre l’acompanyament i la pèrdua de la mare.

“L’origen, la llavor, és arran de la malaltia i la mort de ma mare. Sí que li vaig donar moltes voltes a com transfigurar aquesta experiència una mica traumàtica, transfigurar tot allò en una obra poètica. Per què? Perquè tenia molt clar que no volia pecar de sentimentalisme”, explica Rotger.

Per tal de conjugar emoció i qualitat poètica, Damià Rotger s’endinsa dins la mitologia grega i explora el mite de Caront, el barquer d’Hades, que en el seu llibre és substituït per la figura del portador.

“El portador decideix fotre fora a Caront de la barca i directament és el portador qui assumeix el càrrec de carregar aquell cos que s’està desfent, que perd massa corporal i passa a la llum, i fa tot aquest trajecte, a rems o a vela, d’aquí on soc, de la vida, a la nova vida. En aquest recorregut succeeixen coses”.

Damià Rotger assegura que el procés d’escriptura d’aquest darrer poemari ha estat un viatge tant intens com transformador. “Amb aquest llibre m’he sentit tan dins la poesia. A on la poesia era una cosa que em bategava i em cremava de veres, que hi havia moments que em deia, he de poder tornar després”, assegura.

Acompanyat dels seus referents i dels mestres, entre ells Ponç Ponç, Sònia Moll, Iorgos Seferis i Miguel Ángel Velasco, el poeta es refugia en les paraules, conscient tant dels seus límits com dels seus dons.

“Perquè quina paradoxa viure, com diríem en castellà, ‘para y por’ les paraules i, tot i així, cada vegada saber que són insuficients”, declara Rotger.

10/04/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT