Curiositats astronòmiques de l’estiu

L’estiu no sempre comença en 21 de juny, encara que és una creença estesa

Sortida del sol des del Port de Pollença. / Foto: Xesca Serra

Dijous 21 de juny a les 12:07, hora oficial, començarà l’estiu astronòmic. Enguany durarà 93 dies i 15 hores fins el 23 de setembre, quan comenci la tardor.

 

La data del solstici és variable

L’estiu no sempre comença en 21 de juny, encara que és una creença estesa. En realitat el solstici pot variar del 20 al 22 de juny, en funció de l’any i l’horari local. Però sobretot de quan i com se situa la Terra respecte el Sol. En aquest segle, cap estiu començarà el 22 de juny però sí en viurem molts començats el 20, com per exemple al 2020, al 2024 i al 2028.

 

El dia més llarg i la nit més curta

Pel solstici, tots els punts de la Terra situats al nord de l’equador tenen més de 12 hores de sol diàries. A Balears no en som una excepció. Ara bé, els dies no duren per igual arreu i tenim diferències entre localitats. El nombre d’hores de sol depèn de factors geogràfics (atitud, longitud, altura respecte el nivell de la mar i altres factors com per exemple els obstacles a l’horitzó)

 

El dia en què el Sol és més alt a l’horitzó

El 21 de juny el Sol assoleix la màxima altura a l’horitzó de tot l’any. A migdia s’aixeca fins els 74º sobre l’horitzó al nostre territori. L’ombra que projectarem a migdia, serà la més curta de l’any. En contraposició, en el dia més curt (solstici d’hivern) es queda a tan sols 27º, l’altura que ara pel juny té a les 9 del matí.

 

Quan la Terra és més enfora del Sol

Que faci calor a l’estiu no depèn de la proximitat al Sol. L’òrbita terrestre és el·líptica i, per tant, existeix un punt en el qual la distància respecte el sol és mínima (periheli) i un altre en què és màxima (afeli). L’estiu coincideix amb l’afeli, que enguany és el 6 de juliol. La inclinació de l’eix terrestre, que fa variar l’angle amb el qual els rajos solars incideixen en la superfície, és la responsable de les estacions.

 

De les 4 estacions, l’estiu és la més llarga de l’any

La llunyania respecte el Sol sí provoca un fet curiós: les estacions no duren el mateix i l’estiu és la més llarga. La velocitat orbital disminueix quan la Terra s’allunya del sol. Per tant, al coincidir l’estiu amb l’època més allunyada del gran astre, la Terra es torba més a completar el seu recorregut.

 

Estiu astronòmic i estiu climatològic

Les estacions astronòmiques no coincideixen amb les climatològiques. Pels estudiosos del clima i els meteoròlegs, l’estiu va començar l’1 de juny i el trimestre juny, juliol i agost, és considerat l’estiu climatològic. Un període tancat, no sotmès a una data variable d’inici i final com passa amb els solsticis, millora l’estudi estadístic de les estacions. Per altra banda, la temperatura terrestre té inèrcia i la mitjana més alta de l’any no coincideix amb el moment del solstici sinó que es dona a mitjan juliol, període considerat, per tant, com a mitjan estiu.

 

Observació del cel nocturn

D’entre tots els esdeveniments que es poden observar a l’estiu destaca la pluja d’estels dels Perseids, més coneguts com les llàgrimes de Sant Llorenç. Enguany les podrem admirar les nits de l’11 al 12 i del 12 al 13 d’agost. Si els núvols ho permeten, enguany serà un bon any perquè coincideixen gairebé amb la lluna nova, que assegura una nit fosca ideal.

També tindrem tres llunes plenes:

Pel que fa a planetes, Venus i Júpiter seran visibles a sol post. Mart ho serà pels matins a principi d’estiu, tota la nit pel juliol i pels vespres a l’agost. Saturn es deixarà veure les nits de juny i els vespres de juliol.