David Goodman surt de la seva zona de confort per mostrar el seu jo més personal i lliure. Després de gairebé vint anys amb les bandes indie-rock My Dear Flotsam i Lava Fizz, ara tanca una etapa per explorar un camí en solitari. I després de superar aquest “dol” professional, la primera cançó que escriu és Cuando todo se acabe canta una nueva canción, tota una declaració d’intencions: “Aquesta cançó és un pont, un transitar d’un lloc a un altre lloc”, explica el músic. I aquest nou lloc és Soy David Goodman, una sonoritat més íntima, despullada de tot acompanyament que no sigui un controlador midi, l’ordinador, la guitarra i la veu. “He donat la volta a tot el que havia fet fins ara. Tenia la necessitat de crear d’una forma més personal i volia un projecte que pogués defensar en directe en solitari”, diu Goodman. Per això va iniciar tot un aprenentatge dels instruments i recursos que podien acompanyar-lo en aquest camí: “He transitat espais que no havia transitat mai i he estat com un infant amb una jugueta nova, he pogut crear d’una manera molt lliure i nova”.
Música midi-room-pop, com li agrada anomenar-la, amb un punt més electrònic i en què canvia el seu anglès habitual pel castellà. Diu l’artista que ho ha fet per establir una connexió més propera amb el públic: “Si volia mostrar el meu propi jo, havia de cantar en castellà. Amb això assumesc un compromís, és com despullar-me”.
Arquitecte de professió i músic “de cor”, Goodman gaudeix d’un procés creatiu que controla i compassa al seu gust. “Ara som petit i ho assumesc”, assegura, i defuig de la pressió d’haver de publicar per mantenir-se en la voràgine musical. Ara les cançons surten quan surten, són “selfmade”. Ja n’ha publicat tres: a banda de l’esmentada Cuando todo se acabe canta una nueva canción, també es poden escoltar a les plataformes El patio de Tu casa i Mi corriente vertical. En publicarà dues més, amb el seu corresponent videoclip, fins a l’abril i per presentar-les té pensat preparar una gira “casa a casa”: “No tenc por d’estar tu a tu amb el públic, mirar-nos als ulls”, assegura. Un format per gaudir dels nous temes en directe i en complicitat.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina